UN LABERINT DE CANÇONS
EXIT proposa diversos recorreguts per disfrutar la ingent oferta del BAM
Es confirma un any més la norma d’or del BAM: “No hi pot haver dos BAM iguals”. Amb cinc nits per programar concerts, el festival es dilata i es desfigura abraçant 12 escenaris (alguns, molt lluny del centre), desprenent-se’n d’altres que s’havien guanyat un prestigi com a racó per a les actuacions íntimes (la plaça de Joan Coromines) i deixant escapar propostes (Seun Kuti, Orchestre National de Barbes) en sintonia amb l’esperit inicial d’aquest cartell alternatiu a les festes de la Mercè.
Més que cap any, es recomana sortir de casa amb les idees clares per no passar-se la nit anant amunt i avall sense parar. D’entre una oferta tan diversa i dispersa, destaquem les següents propostes:
DIVENDRES, 19: Per entrar en situació, val més començar suau a la plaça dels Àngels, que s’estrena com a escenari del BAM amb propostes elegants. A destacar el diàleg local entre la indietrònica de First Aid Kit i les textures acústiques i casolanes d’u_mä. Després d’aquesta inèdita trobada, els francofinlandesos The Do (fi duo obert al pop, el folk o el jazz i amb recursos per convèncer en tots els terrenys) precediran Cirkus, la banda de ritmes electrònics negres on avui milita la rapera Neneh Cherry.
Encara al centre, el Portal de la Pau, racó especialitzat en ritmes mestissos, s’estrena amb el rap molt jazzy dels cubans Kumar (apadrinats per Ojos de Brujo) i el reggae dels francesos Dub Inc. I la plaça Reial, recuperada el 2007 per al BAM per la sala Sidecar, presenta una programació variada (la selecciona el mateix club). Siniestro Total servirà calbots i rialles a ritme de punk-rock després que el modèlic compositor canadenc Sam Roberts presenti aquell Love at the end of the world arrambat a les músiques d’arrel americana.
Ja al Parc del Fòrum, el rap espanyol agafarà les regnes amb una tripleta formada pel fumat i calent groove de Chacho Brodas, el desbordant verb del sevillà Shotta i l’ímpetu d’Arianna Puello. I rematant la feina, Calle 13, el duo porto-riqueny que aglutina en el seu llengut repertori tota mena de ritmes, instruments i accents llatinoamericans. El reggaeton i tota la resta.
DISSABTE, 20: L’Antiga Fàbrica Damm a la cruïlla de l’Eixample entre Rosselló i Dos de Maig acollirà Mishima i Antònia Font, les dues bandes de pop cantat en català més en forma. Rematarà el doblet d’immensa altura poètica Primal Scream. D’aquests no es pot dir, precisament, que estiguin en plena forma. Fins i tot el seu directe flaqueja, com es va veure al Summercase.
Les guitarres acústiques ocuparan el casc antic. El cantautor texà Rocky Votolato debutarà després d’una dècada de gravacions de country-folk, el francès Syd Matters agafarà un rumb més melancòlic i psicodèlic i la nigeriana Asa donarà al soul, el reggae i el folk un aire africà. I les bandes locals (Le Petit Ramon, Love Of Lesbian, Camping, Lo:Müeso…) tindran el seu dia de glòria.
De tota l’oferta al Parc del Fòrum, s’ha de ressaltar el nou desembarcament del segell Minus. Richie Hawtin i companyia ja la van fer grossa en l’últim Sónar i al BAM tenen quatre hores per punxar el techno que els vingui de gust. A l’escenari contigu, La Casa Azul farà el que potser és el concert més multitudinari de la seva imparable carrera. Pop tecnicolor per a les masses.
DIUMENGE, 21: Jornada de transició amb propostes en llocs tancats. L’Espai Movistar, a l’altra punta de la ciutat, rep els escocesos Teenage Fanclub, quartet de referència de l’indie-rock dels 90 que aquest mes ha gravat nou disc. Potser n’avancaran alguna cosa. Si no, que tirin dels clàssics de Bandwagonesque i Grand prix. Tot i que sembli mentida, no han sonat mai al BAM.
L’Apolo obre les dues sales. A la gran hi ressonarà el nu rave (guitarres rock, ritme funk, brillantor disco i matemàtica electrònica) dels anglesos The Whip. I a La [2] s’hi estrena la jove cantautora Alela Diane. A The Pirate’s Gospel, la veu de la californiana sona austera i misteriosa. Com si CocoRosie recuperessin el seny retirant-se als Apalatxes.
DILLUNS, 22: Només funciona la sala Bikini, però allà hi actua una de les promeses del BAM. El The dreamer del nord-americà José James és un d’aquells discos on el jazz vocal i el soul resplendeixen amb l’elegància i l’exuberància d’abans. La seva formació clàssica no li impedeix acostar-se al hip-hop i el drum’n’bass. L’anglès Jamie Woon el precedeix en aquest exquisit programa de música negra amb arrels i antenes. Les seves cançons poden navegar des del gospel-folk fins al dubstep.
DIMARTS, 23: El rock americà dominarà l’última nit de festival. D’una banda, a la plaça Reial hi coincidiran David Bazan i The Long Winters. El primer, fins fa poc líder del grup Pedro The Lion, és un atípic cas de cantautor tan preocupat pel fons poètic com per les formes sonores; d’aquí és d’on surten les composicions de versos introspectius i complexes estructures. Els segons van protagonitzar el 2007 un pletòric concert a La [2]. El seu pop hauria d’enganxar immediatament els fans de The New Pornographers i The Shins; tenen el mateix nervi i lluminositat. Per si amb això no n’hi hagués prou, Mark Eitzel torna a la plaça del Rei 13 anys després de cantar sense micròfon en protesta per la pluja que va avortar el concert. Ara ho farà amb els renascuts American Music Club amb qui ha gravat l’esplèndid The golden age.
Notícies relacionadesEl brasiler Ed Motta, baixa d’última hora, ha estat substituït per Yacht, penúltim descobriment de LCD Soundsystem. El seu electro-funk casolà completa una tripleta molt variada a la plaça dels Àngels, perquè abans sonarà el folk íntim en català de La Brigada i el molt prometedor soul-rap de la nigeriana Nneka.
I com a colofó, res millor que explorar la creixent expansió del dubstep per Europa. Abans d’Appleblim (un dels amos del segell anglès Skull Disco), hi haurà una variada mostra de com el ressò del gènere londinenc ha arrelat a Espanya, Finlàndia i Itàlia.
