Cartes dels lectors (II)

SEQÜELES DE LA GUERRA CIVIL

Fosses obertes

Joan Pinyol

Capellades

He viscut un episodi curiós: un avi de vora Balaguer va portar el seu nét d'excursió fins a la muntanya coneguda com el Merengue, que va ser un dels escenaris més sagnants de la guerra civil, al costat de la carretera de Camarasa. El nen va enfilar muntanya amunt, hi va arribar primer i es va amagar a les restes de les antigues trinxeres, convertides en un museu a l'aire lliure. A l'arribar-hi, l'avi va descobrir que el seu nét tenia un parell d'ossos humans a les mans. Podrien ser ossos del pare d'aquell senyor, que va morir en aquell front i del qual la família no va tornar a saber mai més res.

L'avi se'n va anar trist, i el nét no entén res. Tampoc ho entén el seu pare, que instal.la molins de vent en una serra de l'Ebre i està fart de trobar-hi ossos humans. I així anem. N'hi ha que diuen que desenterrar i identificar els morts de la guerra és obrir ferides. Tot al contrari: és tancar-les d'una vegada, que ja hem fet prou tard.

QUEIXA SOBRE LA TELEFONIA

Enganys amb l'ADSL

Francisco Bernal Masana

Castelldefels

Telefónica em va oferir al juny la possibilitat de suspendre temporalment el servei d'ADSL durant les vacances. El seu compromís era reactivar-lo automàticament l'1 de setembre. Des de finals d'agost estic en contacte permanent amb Telefónica a través del 1004 i no he aconseguit recuperar el servei. M'han explicat que hi ha hagut una avaria "d'abast nacional".

El fet més hilarant és que al final de les reclamacions sempre em proposen contractar la nova oferta. El que jo vull és recuperar l'ADSL, que el personal d'atenció al client no m'enganyi més i que algun responsable doni la cara.

EFICIÈNCIA DE LA GUÀRDIA URBANA

Una "videosanció"

Àngels López Camps

Barcelona

El 5 de setembre, a les 8.30 hores, el meu fill va anar a recollir un paquet en un establiment que tinc al carrer de Pàdua, a Barcelona. Com que no hi havia lloc per aparcar, va deixar el cotxe a la zona de càrrega i descàrrega. Per no perdre temps, li vaig treure l'encàrrec al carrer. Però quan ell anava cap al cotxe, ja hi havia una patrulla de la Guàrdia Urbana. Quan anava a explicar-los que acabava d'arribar, els agents no li van fer cas i, sense baixar del cotxe, es van limitar a entregar-li un paper que deia que rebria una multa per "videosanció". No vull justificar el meu fill, ja que un turisme no es pot aparcar en zona de càrrega i descàrrega, però sí que agrairia a la Guàrdia Urbana que utilitzés la seva eficiència i la seva prepotència, així com la "videosanció", per multar les motos que circulen per les voreres del carrer de Pàdua a una velocitat pròpia del circuit de Montmeló.

ELS COTXES DE LA GENERALITAT

Seat i el català

Xavier Ferràndiz Bofill

Molins de Rei

Josep Maria Álvarez, dirigent d'UGT, ha criticat que la Conselleria d'Interior de la Generalitat no compri cotxes Seat per a les seves renovacions de la flota de vehicles. Suposo que Álvarez, que --igual que jo-- deu tenir un cotxe d'aquesta marca, sap que la llengua catalana no existeix per a Seat, almenys a Catalunya. Tots els catàlegs i formularis d'atenció al client estan exclusivament en castellà. A més, el director de màrqueting de l'empresa de Martorell ni tan sols em va contestar una carta que li vaig enviar demanant-li que m'enviés els formularis de satisfacció del client en català. Curiosament, hi ha la web en català de Seat, però per accedir-hi s'ha de seleccionarAndorra.

Tal com actua aquesta companyia, entenc que als responsables de compres de la Conselleria d'Interior els costi veure Seat com una empresa catalana.

LA DIADA DE L'ONZE DE SETEMBRE

Només per a polítics

Pere Maynés

Barcelona

¡Quina llàstima que la festa nacional de Catalunya sigui només per als polítics! Els altres ciutadans sempre en quedem al marge o en un segon pla.Ellscelebren els actes al parc de la Ciutadella, on els catalans no podem entrar. No tenen en compte, potser, que si són on són, és perquè nosaltres així ho hem volgut a través dels nostres vots.

Fart de banderes

Aurelio Borlán Moral

Barcelona

Notícies relacionades

Urgeix aturar la corrupció

Acomiadi’s a temps

Cada any igual, la mateixa cançó. Els uns i els altres es miren el melic propi, no el de l'immigrant que arriba a un país nou; ni el del nou parat que engrosseix la llista; ni el de qui cuida un malalt a casa amb 4 cèntims mentre espera l'ajuda de l'Administració; ni el del xaval que se'n va de gresca i deixa els llibres de banda perquè ningú proposa un pla educatiu que l'animi a acabar els estudis; ni el del professor que rep amenaces dels alumnes i dels pares, que no toleren que als seus fills ningú els digui que són uns talosos.

Res d'això. Val més mirar banderes, sentir himnes, barallar-se i deixar que això no avanci en cap sentit. He nascut a Barcelona i aquí visc, però cada vegada em sento menys català i menys espanyol. Em sento persona, una persona que només desitja viure tranquil.la i que pensa que les banderes, com les religions, només han portat al món guerres i divisions.