La divisió territorial de Catalunya
La defensa d'un país
La Vall d'Aran és el que és i no acceptarà que se la inclogui en l'organització catalana de les vegueries
La defensa dun país_MEDIA_1
El Consell General d'Aran ha organitzat l'exposició anualAran, clavis regni. Era defensa d'un país,en què s'explica de manera força exhaustiva i entenedora el paper estratègic que ha tingut l'Aran com a territori de frontera al llarg de la història. La mostra exhibeix un pergamí original de l'any 1328 d'Era Querimònia, el text que constitueix l'autèntica Carta Magna que el 1313 va concedir el reiJaume IIals aranesos amb què es confirma la decidida protecció de la Corona d'Aragó envers Aran i la seva autonomia, de la qual s'havia esdevingut una bona garantia el Tractat d'Emparança subscrit directament amb el reiAlfons Id'Aragó l'any 1175.
La situació estratègica d'Aran ha forjat una personalitat pròpia que ha definit per sempre la seva identitat com a poble diferenciat amb la voluntat de projectar l'autogovern en el futur. Des d'aquesta perspectiva, podem afirmar que la nostra història és el relat de la defensa d'un país sempre obert a qualsevol mena d'atac o greuge dels veïns d'una i de l'altra banda del Pirineu, que va tenir a l'edat mitjana el seu màxim exponent físic amb l'obligada construcció d'un conjunt de fortificacions, com bé mostra l'exposició.
AMB AQUEST petit esment històric vull subratllar que els aranesos no partim de zero, sinó que, malgrat el risc que es corre a l'utilitzar la història per justificar els interessos polítics del present, és fàcil descobrir un fil conductor que articula un relat propi en la construcció nacional d'Aran i que alhora ajuda a comprendre el perquè de les legítimes aspiracions del poble aranès per tal de garantir la seva autonomia i, per tant, el seu encaix territorial dins de Catalunya i Espanya.
Sóc molt conscient que les fronteres són permeables, uns artificis lleugers que en el cas de l'Aran han configurat una preuada cruïlla transfronterera de la qual s'ha derivat una no menys valuosa diversitat interna, perquè sobre un mateix fons comú s'entrecreuen relats vitals d'allò més dispars i enriquidors. El Consell General, la màxima institució d'autogovern, no és fruit de la casualitat: és la institucionalització d'una consciència col.lectiva de pertànyer a un mateix projecte compartit. Per això, no és la recreació del passat el que explica la nostra raó de ser, sinó la voluntat present per bastir la democràcia des de sota, a partir d'una comunitat territorial específica i plural que ajudi a augmentar en ella "l'esperit de ciutadania", tal com diriaTocqueville.
Com a síndic d'Aran i com a secretari general d'un partit, Unitat d'Aran, que amb el nom ja advoca per la cohesió en la diversitat dels ciutadans en una sola comunitat política, vull tornar a fer paleses les paraules que el diputat aranèsJoan Nart Rodésva adreçar al presidentFrancesc Maciàen la seva visita al nostre país l'octubre del 1931: "La Vall d'Aran s'uní lliurement a Catalunya, i ho féu en virtut d'un pacte que la Vall ha complert amb grans sacrificis. El pacte té la seva força en la nostra ferma voluntat de romandre catalans i espanyols, però demanem a tots, als de Madrid i Barcelona, que per la seva part servin el pacte secular".
Queda ben clar que l'Aran vol seguir compartint un projecte comú amb Catalunya i Espanya si aquests respecten el principi d'autonomia que la llei d'Aran del 1990 i l'Estatut d'Autonomia del 2006 reconeixen i preserven. I entenc que ho fan consagrant l'organització institucional i administrativa d'Aran al marge de l'organització territorial i administrativa que s'atorgui Catalunya. Aran és el que és i no acceptarà que se l'inclogui en l'organització catalana de les vegueries, perquè no té cap mena de sentit que el Consell General, que és Generalitat a l'Aran, estigui sotmès a un àmbit que sobrepassa el seu marc territorial i administratiu específic.
La inclusió d'Aran en la vegueria de l'Alt Pirineu és un despropòsit que Catalunya no acceptaria de cap manera si restés diluïda en una regió que agrupés diverses comunitats autònomes per obra i gràcia del Govern central. Precisament per aquest elemental exercici d'empatia, Catalunya hauria d'entendre les nostres raons: perquè volem el mateix que ella demana a Espanya. Ni més ni menys.
L'ARAN NO vol renunciar a fer pedagogia política. Ans al contrari: en ple debat per reformar la llei sobre el règim especial, es fa més necessari que mai que Catalunya ens entengui i alhora s'entengui a si mateixa com a país plural i divers, també ella, internament. D'aquí ve també el propòsit d'exhibir l'exposició2 Aran, clavis regni com una explicació didàctica del que vam ser i del que volem ser.
Torno a tenir presents les paraules clarividents deJoan Nart: "Som uns catalans i uns espanyols d'una terra girada tota cap a França". I entonant el seu crit, m'atreveixo a reclamar: reteniu-la amb el cor i amb els braços i no feu que tinguem motiu de tornar a dir a la Generalitat el que deia el diputatNartal presidentMaciàel 1931 i el que deien els comissionats aranesos a la Generalitat de l'any 1411: "Els aranesos no han tingut mai altre senyor que Déu". Només espero que allò que no ha guanyat una pretesa teocràcia (la desafecció vers Catalunya), no ho guanyi la democràcia federal.
*Síndic d'Aran
