La por dels transgènics

Enl mes de juliol va entrar al Parlament de Catalunya una petició popular per demanar que Catalunya sigui declarada lliure de transgènics. El Parlament debatrà els mesos vinents aquesta petició després de comprovar que compta amb el nombre de signatures necessàries. Aquests tipus de declaracions estan previstes en les normatives vigents a Europa i necessiten estar recolzades en unes raons ben definides. La petició arriba en un moment en què el futur de les tecnologies aplicades per a la producció agrícola estan en el centre d'intenses discussions arreu del món.

El conreu de plantes modificades genèticament s'està estenent per tot el món fins a sobrepassar els 100 milions d'hectàrees enguany. Es tracta de grans conreus, com ara la soja, el blat de moro, el cotó i la colza, amb superfícies minoritàries d'altres plantes, com la papaia o el clavell. Les modificacions genètiques que han estat introduïdes van dirigides sobretot a fer que les plantes resisteixin plagues d'insectes o que permetin la utilització d'algun herbicida. A Europa només s'hi cultiva un tipus de blat de moro resistent a un insecte, el barrinador, contra el qual aquest cereal no té una resistència natural.

LA

INTRODUCCIÓd'a- questes varietats es fa en el marc d'unes regulacions definides arreu del món des de finals dels anys 80 i modificades a Europa els anys 2001 i 2003. Aquestes regulacions intenten assegurar que les noves varietats de plantes no plantegin cap problema per a la salut humana o animal o per al medi ambient diferent de les varietats no modificades. Una planta modificada pot ser aprovada a Europa per ser cultivada o només per ser importada. Una vegada aprovada, aquesta pot ser comercialitzada arreu d'Europa. En aquest sentit Catalunya està, fins que no es decideixi el contrari, en el marc de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i de la Organització Mundial del Comerç, que impedeixen que es posin barreres al lliure comerç de productes, com ara les llavors, els grans i els seus derivats. A Europa els productes derivats de les plantes modificades genèticament per a consum humà o animal han informar d'aquest fet a l'etiqueta.

¿Vol dir això que un país no pot declarar que no vol una d'aquestes plantes? Les normatives europees preveuen que un país pugui declarar que no vol comercialitzar alguna d'aquestes plantes. És el que s'anomena una clàusula de salvaguarda, que preveu que quan un país pensa que alguna d'aquestes plantes pot produir un problema de salut o de medi ambient al seu territori pot demanar que se li permeti de prohibir-ne la introducció a casa seva. Això vol dir que cal fer una demanda per una planta específica i que cal aportar dades que demostrin que al territori en qüestió s'hi donen unes característiques tals que si s'hi introduís una d'aquestes plantes es produiria un perjudici per a la salut o per al medi ambient.

Països com Àustria, Hongria o Grècia han presentat demandes en aquesta direcció, però l'examen de les dades aportades per part del panel científic de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària encarregat del tema no ha trobat encara cap cas en què es demostrés que hi podria haver algun risc. Hi ha veus que demanen una revisió del sistema, però ara per ara aquesta revisió no està en marxa.

També caldria definir què es vol dir amb absència de transgènics. Ja hem dit que cal distingir entre conreu i importació. Si es proposés que no s'importi cap gra o derivat d'un producte transgènic, això voldria dir aturar la importació de blat de moro o soja, que són un component essencial dels pinsos amb què s'alimenta el nostre bestiar i que provenen de països com els Estats Units o l'Argentina, que són els més grans cultivadors de transgènics del món. O també assegurar que el cotó amb què es fabrica una gran quantitat de vestits no procedeix de plantes modificades genèticament.

Fins i tot el paper dels nostres

bitllets d'euro porta fibra de cotó, que potser ha vingut d'una planta transgènica. Pel que fa al conreu, a casa nostra només s'hi cultiva un blat de moro transgènic, que els pagesos decideixen plantar perquè les llavors d'aquesta varietat els permeten protegir les seves collites de l'atac del barrinador. L'experiència ha demostrat que els pagesos saben decidir amb prudència quan i com fer servir aquestes llavors noves, que els estalvien pèrdues importants.

ARREU DEL

Notícies relacionades

Ferraz, la Moncloa i l’UCO

Una opa amb més transparència

MÓNs'es- tà produint un debat intens sobre com s'ha de respondre a les demandes que fem a l'agricultura. Ens trobem en un entorn complex en què la demanda d'aliments augmenta mentre ens preguntem sobre els efectes ambientals de l'agricultura intensiva i que no podem augmentar la superfície cultivada. Tot això passa enmig de canvis climàtics i dels preus del petroli, que afecten l'agricultura, i també enmig d'una economia globalitzada en què els aliments poden fer milers de quilòmetres abans d'arribar al consumidor. Des del mateix moment dels inicis de l'agricultura, els pagesos han sabut incorporar les tecnologies que es desenvolupaven per respondre a les demandes de productes per alimentar-nos però també per produir fibres, medicaments, plantes ornamentals i combustibles. De quina manera volem situar-nos en aquest entorn tecnològic és una discussió complexa, i la utilització de plantes transgèniques n'és un bon símptoma.

* Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB