Andrew Potter, filòsof: "S'ha de tornar a entrar en política"

--Establim principis. ¿Vostè és de dretes o d'esquerres?

--Jo faig una crítica d'esquerres de la contracultura. Intento rescatar l'esquerra.

--Sona estrany, la veritat.

--L'antiglobalització ha portat la protesta a l'empresa, saltant-se les institucions, que veuen com la branca executiva de la burgesia. I jo dic: "Si et preocupen els problemes associats a la cultura del consum, s'ha de tornar a entrar en política. ¡Uneix-te a un partit!" ¡La contracultura ha mort!

--¿Del tot?

--Del tot. Fins fa poc el moviment antiglobalització era un exemple de contracultura, però ningú ha protestat en els últims temps. ¿Sap per què?

--Ni idea.

--Perquè va ser una moda, com totes les altres protestes. Als xavals els agradava molt fer festes al carrer. Amb poc temps n'hi va haver prou perquè ens adonéssim que no tenien cap mena d'efecte més enllà d'interrompre alguna cimera. I res les ha substituït.

--¿Com s'ho explica?

--Internet ha acabat amb la diferència entre corrent principal i alternatius. El sistema és una rotació de modes. ¡Abracem l'Estat com a via per a la política progressista!

--Militar en un partit no és gaire divertit.

--"Si no puc ballar, no és la meva revolució", va dir Emma Goldman... Canviar el món dóna molta feina i és molt avorrit, sí. Però si et preocupa el consumisme, s'ha d'estudiar una política fiscal que faci molt cars els productes de luxe, per exemple. ¡Un impost de luxe fa més que mil protestes! ¡Menys protestes i més participació!

--Escolti, sense protestes no hi hauria sufragi universal, ni pastilla...

--Jo distingeixo dos tipus de protesta. La que pretén minar el sistema, esclafar l'Estat o destruir el capitalisme, i la que busca que el sistema defensi els valors establerts per a tothom, com els drets civils. Un dels meus herois és Martin Luther King. Va fer acció directa pels drets civils, però ell no deia: "Vinga, negres, aixafem l'Estat". Demanava al sistema els mateixos drets que tenien els altres.

--¿El seu discurs sona al de l'esquerra caviar?

-Miri, si tens menys de 30 anys i no ets anarquista, ets un idiota, però si ho ets més enllà dels 30, també ets un idiota. El problema és que l'esquerra està molt confosa. No arriba a decidir si els valors en què creu són universals, o si tenen a veure amb la cultura. D'aquí ve la indecisió sobre problemes com si s'ha de permetre que les dones musulmanes portin mocador o no, per exemple.

--Sembla que són temps dolents per exigir-li coses a la democràcia.

--Jo sóc optimista. La globalització fa l'Estat més necessari que mai per garantir el benestar i la seguretat. La gent es queixa molt del dèficit democràtic. És qüestió d'assegurar-se que les decisions que prenen els governs són legítimes, i això és difícil. On no sóc gens optimista és amb els Estats Units.

--¿Ni tan sols amb l'aparició d'Obama?

--Als Estats Units, els candidats presidencials s'arriben a gastar milers de milions de dòlars per a la seva candidatura i això afecta la política.

--¿Què hi ha de nou i de bo, doncs?

--Hi ha una tornada a l'antitecnologia, una mirada a la terra, una recerca del producte local. Això demostra que la gent se separa del comportamentcooli es dirigeix cap a una autenticitat competitiva. ¡Alcampo ven productes ecològics! I pot accedir-hi tothom.

--D'això se'n diu hipstream. ¿Li agrada el terme?

--No em sembla malament. El sistema s'ha fragmentat i les microcultures evolucionen. A internet hi ha la gent dels productes orgànics, la dels viatges, la dels blocs informatius. La diferència entre el sistema que produeix i la gent que consumeix ha desaparegut. Tothom produeix i consumeix alhora.

--I després de Kurt Cobain ja no hi ha malalts de les coses autèntiques.

--Ja ha passat el culte a l'artista turmentat que es droga molt. No som tan càndids. Ja no és possible creure en l'existència d'un mitjà de comunicació pervers que et renta el cervell. Els meus alumnes han crescut amb internet i amb 500 canals de comunicació. Ara se'ns presenta el problema oposat: ningú et diu el que has de fer i la gent va bastant perduda.

Notícies relacionades

Comissió al crèdit de Sánchez

¿Bicicletes estàtiques?

--¿A vostè què el preocupa?

--Em preocupa la relació entre Occident i el món musulmà. Sempre havíem tingut gent que no sentia que formés part de la societat. Simplement, vivia en un gueto i no tenia cap altra alternativa. Però ara sí que tenen una alternativa: el fonamentalisme islàmic. S'ha de buscar sortides.