L'entrevista

Josep Maria Cullell, polític.: "El que ara convé és la 'sociovergència'"

3
Es llegeix en minuts

--O sigui, el cuquet pica. ¿Torna?

--No. Des de la presidència del nou consell assessor, creat per Artur Mas, només vull ajudar.

--¿Ajudar?

--Fa anys que vaig deixar la política. Dirigeixo un despatx professional i tinc nou néts. No torno, intento que CDC aprofiti l'experiència de gent que ja no està en política, però que vol donar un cop de mà.

--L'ajuda dels veterans.

--CDC va triomfar perquè va ser un partit de govern que va ocupar amb claredat i seny el terreny central.

--¿Ha perdut el sentit comú?

--No, continuem guanyant. Però el centre exigeix moderació i una calculada ambigüitat. Unir molta gent catalanista que, la majoria, no és maximalista. La casa gran no pot ser l'independentisme.

--Sempre n'hi va haver a CDC.

--N'hi va haver, n'hi haurà i fins i tot n'hi ha d'haver. Però no ha de ser determinant.

--¿Pujol ho era?

--Pujol és un gran catalanista i un gran pragmàtic. Afirmava i reconstruïa Catalunya governant per a la gran majoria.

--Avui hi ha més independentistes. Montilla parla de desafecció.

--(Riu) No crec en la des- afecció. A CDC hi ha més independentistes i al congrés he vist com Felip Puig i Quico Homs han hagut de llimar posicions. Però Catalunya no ho és.

--¿No?

--¿No ha vist el resultat electoral? S'enfonsa el Carmel, es col.lapsa la Renfe, Barcelona pateix la gran apagada... i el PSOE treu 25 diputats. ¡Com Felipe en el 82!

--Vaja.

--Per la final de l'Eurocopa, estava amb 200 joves voluntaris, d'escoles concertades, sociològicament prò- xims a CDC. Tots pendents de la sort d'Espanya.

--¿Per què ha augmentat l'independentisme a CDC?

--Perquè s'ha fet una lectura errònia de la pèrdua de la Generalitat. Van creure que hi havia fugues a ERC, es van passar en la dosi de sal i pebre i ens vam allunyar del centre.

--Però hi va haver gent que se'n va anar a ERC.

--Va ser veritat, cada vegada menys, que fills de militants de CDC van anar a ERC. Però el declivi --no l'humor de la militància-- es deu a la menor connexió que hi ha amb el nostre electorat.

--¿Per què, doncs, va perdre CiU la Generalitat?

--Continuem sent el primer partit. Però 23 anys de govern són molts. I els partits que han fet el tripartit no el van fer contra Pujol en els 80. I també sumaven.

--¿Per què?

--La relació de Pujol amb els líders de llavors --Barrera, però també Reven- tós o Gutiérrez Díaz-- era diferent: 23 anys de poder pesen.

--¿La majoria absoluta va ser la culpable de la pèrdua del govern?

--No, però els anys 2003 i 2006 s'ha vist que hi havia ponts de diàleg esquerdats.

--¿Què ha de fer CDC per tornar a governar?

--Cal que tingui un programa que connecti amb la gran majoria de la societat. S'ha de fugir de l'essencialisme i buscar solucions als problemes que la gent normal té cada dia.

--¿Què més?

--No oblidar que CDC va fer dos grans salts. L'any 80, quan Pujol va guanyar la Generalitat, i el 86, quan Roca va voler presidir Espanya. A Espanya va fracassar, però a Catalunya va anar molt bé. Els nostres desitgen que també ens ocupem d'Espanya.

--¿Quina possible coalició de govern prefereix?

--Voldria que CiU tornés a vorejar el 45% dels vots, però, sent realistes, el que ara convé és lasociovergència. Em sap greu, perquè tinc amics pròxims a ERC, però el que és intel.ligent avui, per aplicar l'Estatut, és la coalició CiU-PSC, dos partits de govern.

-- ¿Què cal fer davant de la crisi?

--La situació, tant interna (crisi immobiliària) com externa (petroli icrunchcreditici) és complexa i no s'hi veu sortida a curt termini. Però no som al 1977, quan la inflació va arribar al 25%, l'atur va superar el 20%, les finances de les empreses eren pitjors i gairebé no exportàvem res.

--¿Nous pactes de la Moncloa?

--Doncs sí, encara que tot sigui diferent. La societat recuperarà ànim si veu que partits, sindicats, empresaris i comunitats autònomes s'uneixen contra la crisi.

Notícies relacionades

--¿Per psicologia?

--En part, però és més profund. Només un exemple: una gran qüestió és què fer amb el gran estoc de vivendes. Se n'hauran de transformar bastantes en VPO. I serà quasi impossible si l'oposició crida que així s'afavoreix els milionaris del totxo.