Begoña Román, Filòsofa: "El fet de viatjar està sobrevalorat"

--¿Què falla a les vacances?

--Hi ha una mentalitat massa economicista, fins i tot amb el temps. Quan un està de vacances, sembla com si també estigués obligat a rendibilitzar el seu temps lliure, a ser productiu, i això provoca molt d'estrès. Negoci significa negació de l'oci. No hem sabut passar del treball a l'oci.

--¿Per què?

--Perquè hem convertit l'oci en una rendibilització d'experiències, i tot això durant un curt període de temps, i a més a més a l'estiu, quan ho fa tothom. Això genera molt mala qualitat de vida.

--¿En què consistirien unes bones vacances?

--Doncs jo recuperaria l'oci tal com l'entenien en el món grec: sortir a l'àgora a veure qui trobo, buscar una bona conversa, disfrutar del bon clima, recuperar el plaer de fer la migdiada. Les vacances són el lloc adequat per a la contemplació, l'espiritualitat i per recuperar els espais interiors.

--¿I com es fa això?

--Tenim poca preparació per entrar al nostre interior amb ganes de créixer personalment. Abans, algunes religions ajudaven a fer-ho, però avui dia hi ha un buit d'hàbits enfocats cap aquest propòsit. Igual que l'hàbit de no fer, de tenir una disposició adequada al buit de l'acció. No sabem estar sols. I no sabem portar una bona conversa perquè evitem els temes essencials, com ara el pas del temps.

--¿Què és per a vostè descansar?

--Descansar implica no fer res.

--Això està mal vist.

--Perquè tot està dirigit cap a la producció.

--No fer res. ¿Avorrir-se?

--No, en absolut. L'avorriment és no saber què fer amb un mateix. Es tracta de ser conscients que passa el temps i que no tenim tot el temps del món. La persona que té desig de saber, de sentir, d'experimentar vi- vències, busca les seves maneres de fer-ho, però això no significa activitat, sinó que pot ser en una vida contemplativa.

--El dolce far niente.

--M'agrada molt aquesta expressió. Algun alemany s'ha referit, com Borges, al "hacedor de nada". Senzillament, hauríem de saber gaudir del pas del temps. Un temps natural, menys cronològic i més vivencial.

--Però és que els vols són relativament barats...

--I això fa que viatgem molt, sense tenir en compte que l'espai és inseparable del temps. I quan la coordenada del temps està limitada a uns quants dies i hem de visitar un lloc a l'agost, a unes determinades temperatures i amb unes expectatives tan exagerades perquè només tenim aquest mes per viatjar, no és estrany que sorgeixin síndromes relacionades amb les vacances.

--¿No fer res vol dir no anar enlloc?

--No, de cap manera. Vol dir, simplement, gaudir del passeig, de l'espai i del temps, però amb unes expectatives naturals: a veure què passa. Perquè el fet que passi alguna cosa ja és agradable.

--¿On va vostè de vacances?

--Jo intento evitar els viatges a l'agost. Gràcies a Déu, tinc una feina que em permet agafar-me uns dies per Nadal i Setmana Santa per anar a visitar els llocs que m'interessen. Però també he de dir que el fet de viatjar està sobrevalorat.

¿--?

--Estem en l'era mediàtica i podem conèixer molt bé les Muntanyes Rocalloses sense sortir de casa. És clar que la sensació que experimentaràs allà és insubstituïble, però per a mi pesen massa les incomoditats d'anar a les Muntanyes Rocalloses. Respecto molt la gent que viatja, però com que ho fem tots alhora, el turisme que se m'ofereix és un turisme de no lloc, i a mi això no m'agrada.

--¿Quin viatge li agradaria fer?

--Un tipus de viatge més vivencial, que impliqui residir fora del meu país un mes, per exemple. Això t'ho permet la universitat, però sóc conscient que no totes les persones s'ho poden permetre.

--¿Hi ha algun filòsof que no viat- gés?

--Kant. No es movia mai de casa, encara que algun dia devia anar al camp.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

--¿Com li explica tot això a la seva filla petita?

--Intento que entengui que jo no sóc una showmama i que no he d'estar tot el temps entretenint-la. És important que estigui amb altres nens de la seva edat i és bo que sàpiga buscar-se els seus propis recursos, en lloc que els hi donin. La nostra societat ofereix recursos excessivament consumistes als nens i no els ensenyem que a part d'anar al cine o al parc aquàtic es pot estar a casa disfrutant d'una lectura, o simplement veient els núvols des de la platja. Perquè és agradable veure passar els núvols.