Josep Maria Farré Martí: "El sexe motiva més que el menjar"

--¿Dóna molts problemes, el sexe?

--La sexualitat no és un assumpte menor, és un tema que causa un gran patiment. La psiquiatria i la psicologia s'han aproximat poc i malament a aquest camp, malgrat que té una importància predominant en la salut mental. El sexe normal, en canvi, el no patològic, està sobredimensionat socialment.

--¿Quin lloc ocupa el sexe entre els interessos dels occidentals?

--Molt alt. Les consultes mèdiques motivades pel sexe són pròpies d'un món hedonista que dóna molta importància al plaer. El sexe és un gran activador, posa en marxa les persones i el comerç.

--¿Dóna més plaer que menjar?

--Si se'n fa una classificació, potser el plaer del menjar quedaria en primer lloc, perquè sense menjar no vivim. Ningú ha mort per no tenir sexe --encara que es pot morir d'avorriment-- i, en canvi, sí que es mor de fam. Crec que la gent defensaria les dues coses: un bon àpat i una bona companyia.

--¿I vostè que opina?

--Jo crec que, a Occident, el sexe mou més el personal que el menjar. Té molta més emoció que l'alimentació, motiva més. Encara que el menjar ja s'ha convertit en un element de plaer, el sexe produeix sensacions molt directes, dóna un reforç immediat.

--¿És diferent a Orient?

--A Orient, des de temps remots, s'ha donat molta més importància al món de la sensualitat, al contacte, al massatge, a tot això que nosaltres anem incorporant ara, gairebé per la convicció que són bons mètodes terapèutics. Per a ells, el més sensual és consubstancial al sexe. A Occident no ha existit el Kama Sutra.

--¿Per quins motius el consulten?

--El principal problema comú a homes i dones --a elles els afecta més-- és el desig sexual inhibit, però la consulta més freqüent entre tots els problemes d'origen sexual és la disfunció erèctil masculina, l'antiga impotència. Els homes pateixen molt amb això.

--És a dir, que unes persones tenen sempre el sexe al cap i unes altres decideixen inhibir-lo.

--No, no ho decideixen. És una malaltia, no una decisió. Amb la sexualitat, es poden prendre decisions fins a un cert punt. El sexe es regeix des del cervell superior, des de la raó, però en la majoria dels seus problemes intervé l'ansietat o la por intensa. Parlo de patologies sexuals reconegudes internacionalment. Parlo de patiment.

--¿Com es resolen?

--Amb teràpia psicològica, intentant canviar conductes, amb algun fàrmac o fins i tot amb afrodisíacs.

--¿Afrodisíacs?

--L'afrodisíac del futur serà la dopamina, que és el neurotransmissor específic de l'activitat, de l'impuls, del benestar i del sexe. Les estructures que canalitzen la recerca de plaer sexual són al cervell i es posen en marxa, de forma fonamental, gràcies a la dopamina. Estem experimentant un fàrmac, basat en la dopamina, que actuarà a les zones cerebrals del sexe.

--¿Quines zones?

--Parlo d'un nucli identificat al cervell que es diu accumbens. S'ha comprovat que en l'inici de la relació amorosa aquest punt està ple del neurotransmissor dopamina. A mesura que avança la relació, el nucli va perdent dopamina i l'activació sexual disminueix. Amb el pas del temps el desig baixa.

--¿A quina edat es redueix, fisiològi- cament, l'interès sexual?

--Depèn del desig que hagis tingut amb anterioritat. Difícilment una persona que ha sigut poc sexual tota la vida es convertirà en un addicte al sexe en la maduresa. En general, a partir dels 50 anys, en els homes, i dels 45 en les dones el desig sexual es modera. Però, si la sexualitat es practica, no hi ha edat.

--¿Quin és el perfil psíquic de qui pateix ejaculació precoç?

--Sol haver sigut ràpid tota la vida. Amb els anys, això comença a preocupar el personatge. Intenta controlar el que se li descontrola i cada vegada ho aconsegueix menys. Ha d'aprendre a estar atent: sempre existeix el senyal que està a punt d'ejacular. Ha d'identificar i modular aquest senyal.

--¿I amb la disfunció erèctil?

--La impotència sorgeix d'una gran ansietat provocada per l'excés de control. El personatge està pendent del resultat com si fos un espectador, i així no li funciona.

Notícies relacionades

Pitjor és matar

‘European Bridges’

--¿I les dones?

--El desig sexual inhibit és molt difícil de tractar, perquè hi intervenen factors culturals, de manera de ser, d'evolució. Jo he observat en la consulta que moltes dones que en principi no tenen desig sexual si se'ls diuen coses boniques i se les acaricia afectuosament arriben a activar-se. En un home, tota aquesta sensualitat no és més que un mitjà que no et queda més remei que utilitzar per aconseguir un fi.