LECTORS

Cartes dels lectors I

EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuosos amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre aquestes. Hi ha de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.

4
Es llegeix en minuts

RELÍQUIES DEL PASSAT NAZI

Samarreta ofensiva

Alfred Artiga-Elies

Reus

Diumenge dia 29 a la nit. Entre la gent que baixava pel carrer de Llovera celebrant el triomf de la selecció espanyola hi havia un fanàtic que lluïa una samarreta negra en què es llegia: "University of Auschwitz, 1941". Em fa molta por la ignorància. Que la gent ignori que milers d'espanyols van morir als camps d'extermini nazis i que es recreïn en la seva ignorància sobre un tema que implicava la mort, el sofriment i les aberracions més espantoses entre éssers humans, fonamentat únicament en el poder de la força. Mantinguem entre tots les institucions que ens governen (malgrat ser fràgils i imperfectes): fem ús de la participació ciutadana, elaborem crítiques constructives i esperem que ens escoltin activament. Fem-ho tot per no caure en mans dels membres de laUniversity of Auschwitz.

MALBARATAMENT D'AIGUA

La dutxa de la platja

Joan Simeon Nogues

El Masnou

Acostumo a acostar-me a la vora del mar, ja que crec que la costa és un reducte de la naturalesa dels pocs que queden. Alguns ajuntaments prohibeixen gossos a les platges, però n'he vist algun a l'hivern sense que hi hagi deixat cap rastre. El contrari que aquestes onades de visitants bípedes implumes. Per altra banda m'he passat l'hivern estalviant aigua perquè ara uns estrangers que no han arribat precisament en pastera es passin 12 minuts sota la dutxa rient les gràcies que la nena hi fa allà. Potser faria falta posar un comptador d'aigua que funcioni amb monedes i limitar l'entrada a les platges a aquells que aconsegueixin uncarnet per punts.

VAGA DE FAM A CALAF

Trava a la cultura

Jordi Fitó Giralt

Calaf

La fam ha estat i està sent la gran epidèmia. Per això, que algú es declari en vaga és un símbol inequívoc de desesperació. A Calaf, poble d'uns 3.000 habitants, així està Bernat Dàmaso des del 30 de juny. Propietari de la taverna catalana Cal Macar- ró i víctima demobbingimmobiliari des de fa dos anys i mig, demana que els pròxims 22 mesos que queden de contracte pugui continuar portant a terme les diverses activitats culturals (concerts, xerrades...) que, sense interrupció, ja s'hi feien. Tancat el Macarró no hi haurà on anar. L'actual pla urbanístic no col.loca la cultura a l'abast del caminant. I jo no agafaré el cotxe durant el llarg hivern de l'Alta Segarra per desplaçar-me. Que algú aturi aquesta atrocitat.

TRASPLANTAMENTS D'ÒRGANS

La lliçó de viure

Joan Masdemont Fontàs

Barcelona

Fa una temporada que formo part d'una associació de trasplantats en concepte d'acompanyant d'una persona amb el ronyó d'una altra. És una experiència totalment gratificant. Quedaríeu parats de la valentia i estimació dels trasplantats per la vida. Per exemple, els de ronyó parlen del seu nen o de la seva mongeta per referir-se al seu nou òrgan. Ho diuen amb un carinyo immens. Tenen tanta estimació a l'oportunitat que se'ls va donar, que tracten de no fer excessos alimentaris, esportius o fins i tot de caire emocional. Aprofiten cada moment com una experiència nova de la qual es pot treure alguna cosa positiva i enriquidora. S'hi aprenen moltes coses, sobretot la lliçó de viure. Això sí, tots recorden amb horror la diàlisi i el postoperatori. Els agraeixo el seu testimoni de vida. Només em resta una inquietud: que només aprenem de veritat amb el dolor i a les portes de la mort. En canvi, la nostra societat intenta evitar el dolor i s'abandona a l'hedonisme o plaer immediat. I així ens va.

CONCURSOS DE TELEVISIÓ

Falsos concursants

Andrea Muñoz Gallego

Barcelona

Tinc 16 anys i em sembla una vergonya el programa deMujeres y hombres y viceversa,de Tele 5, perquè tots els concursants semblen trets d'un gimnàs. No hi ha ningú plenet, lleig o simplement amb algun defecte físic. Em sembla un programa discriminatori. A més, se suposa que serveix per trobar-hi parella, però sembla un mercat de persones. Si s'hi fixen, tots aquests concursants són trets de càstings o d'altres programes, ja que la noia morena va fer demamachichoaEl intermedio,de La Sexta. Els hauria de fer vergonya intentar prendre'ns el pèl. Espero que no duri gaire.

UNA SENTÈNCIA INJUSTA

A l'estil ianqui

Xavier Faura

Notícies relacionades

Philadelphia (EUA)

La justícia a l'estil ianqui ja ha arribat a Catalunya. La petició del fiscal de cinc anys de presó per a un jubilat de Sant Joan Despí que va fumigar els seus arbres fruiters i que ho va deixar de fer quan l'hi van demanar les autoritats municipals és una pèrdua de temps que ens fa qüestionar la credibilitat de l'actual sistema judicial. Esperem que el sentit comú s'imposi a l'hora de recórrer la sentència, no com en el famós cas contra McDonald's, en què l'empresa va haver d'indemnitzar un client que es va posar el got amb cafè entre les cames mentre conduïa i es va acabar cremant. O el de General Electric, que va haver de compensar l'inepte que va posar el seu gat dins el microones per assecar-lo. El més trist de tot és que, mentre als EUA la responsabilitat recau en els ciutadans via jurats, aquí tenim juristes professionals pagats pel mateix contribuent.