Especulació: més que una paraula

S'ha modificat l'escenari de preus internacionals. Els aliments i l'energia han passat a ocupar el banc dels acusats, compartint com a causa l'explosió de la demanda i competint per un espai comú a través dels agrocarburants. Aquests, que havien de ser part de la solució per a la producció de combustibles en termes mediambientals molt més acceptables, han acabat sent un malson, pel fet de friccionar amb una cosa tan sensible com són els aliments. Per fi, entre un cúmul d'interessos contradictoris, apareix la paraula màgica: l'especulació. Tranquils, aquí no ha passat res, només era l'especulació.

Parlem d'especulació. Suposem que tenim un conjunt organitzat de peces de dòmino. Massa juntes, per tant, en situació de risc. En toquem una i aquesta fa caure la següent, i així successivament. L'aleteig de la papallona ha provocat l'huracà. Arriba l'hora de desfer el desgavell, però no n'hi ha prou d'aixecar la primera peça que ha caigut, l'única que hem tocat. Les conseqüències ja desborden la causa, i refer el desajust exigeix una multiplicitat d'accions amb resultats a vegades imprevistos.

EN l'escenari real, la demanda creixent i la disminució consegüent d'estocs alimentaris converteix la situació en explosiva. Qualsevol succés restrictiu pot provocar el desajust, tant poden ser unes inundacions als Estats Units o un tifó a Birmània. En aquest punt, els agrocarburants regalen arguments sobrats a les expectatives de tensió d'oferta. Encara més quan des del cor de l'economia mundial s'expressa la voluntat d'imposar, per norma legal, un creixent consum d'etanol o biodièsel en el futur pròxim. En definitiva, unes expectatives de demanda confirmades per decret obren la bretxa de l'especulació alimentària. Però, darrere de l'especulació, en bona part de base financera, a través de la compra de futurs, la peça següent que cau és la pujada de preus i amb aquesta la desviació de comerç dels països productors de cereals i matèries primeres alimentàries bàsiques. Apareix el fantasma de la inseguretat alimentària o, dit amb rotunditat, la fam, amb totes les seves conseqüències humanitàries, socials i polítiques.

L'expectativa del desproveïment provoca una nova actuació especulativa de signe defensiu: alguns països limiten les seves exportacions d'aliments bàsics per garantir el proveïment intern. L'hipotètic desproveïment dels mercats augmenta les seves probabilitats i així apareix l'acaparament individual, tal com ha passat amb l'arròs en algun país. Una altra actuació defensiva de caràcter especulatiu. Hi havia cereals per a tothom, però el desajust provoca un real desproveïment que acaba mobilitzant tots els centres de poder mundials.

Un dels actius financers clau en aquest embolic han estat els futurs. En aquest cas també val la pena separar el gra de la palla. Els mercats de futurs van aparèixer precisament per comprar cereals. El Chicago Board of Trade, fundat el 1848, va ser el primer mercat organitzat de futurs. Mitjançant aquests contractes es garanteix el preu a l'agricultor abans de la collita, de manera que, en aquest sentit, és un instrument d'estabilització dels mercats alimentaris. Però el comprador té a les seves mans un actiu amb un valor que pot variar sobre la base de les expectatives pel que fa al resultat de la collita. I aquest actiu es pot comprar i es pot vendre. És a dir, hi ha un espai per a l'especulador.

No obstant, els futurs agrícoles tenen al final del procés una mercaderia física: en aquest cas, un producte que, en més o menys grau, és perible. Dit en altres paraules, l'especulació sobre la base d'actius agrícoles té data de caducitat i, si les expectatives han estat sobrevalorades, suposaran pèrdues per a l'últim tenidor. Ara bé, pel camí, les expectatives vinculades a futurs poden haver distorsionat d'una manera molt greu els mercats.

NO TÉ sentit que un simple joc especulatiu pugui desequilibrar el proveïment alimentari i les bases del desenvolupament i l'estabilitat mundial. Ni té sentit que el benefici fugaç d'uns quants pugui tenir com a contrapartida un perjudici tan greu per a la majoria. Del paper perniciós dels fons especulatius en els mercats de futurs se n'és conscient des de fa molts anys, però, tal com afirmaMichael W. Mastersen els seves impactants declaracions fetes recentment al Senat dels Estats Units, s'ha fet ben poc per evitar-ho. És fonamental regular els mercats de futurs, especialment els referits a aliments bàsics, i limitar dràsticament la participació d'agents no vinculats a la real comercialització física del producte.

Notícies relacionades

A la mateixa trinxera

L’opa esgota els terminis

Desactivant l'especulació financera es pot aconseguir més estabilitat dels mercats i evitar així els greus desajustos que pugui provocar. Però els problemes de base subsisteixen amb una demanda alimentària creixent i una immensa demanda potencial d'agrocarburants, estimulada pels alts preus del petroli i per la previsió estratègica d'escassetat futura. Ha arribat l'hora, per tant, de planificar tenint en compte el balanç alimentari com a prioritat enfront de qualsevol opció productiva alternativa.

*Economista