el pianista del majestic // ARTURO San Agustín
Barça
El futbol no és sempre futbol, com va dir el filòsof holandès. El futbol, massa vegades, és política. O la forma més còmoda, emboscada i primària de practicar-la. Tan primària i emboscada, que a vegades fa fàstic.
És a dir, que, molt internet, però seguim on ens van posar els romans: a l'amfiteatre Flavi o Colosseu i al circ Màxim. L'únic que ha variat des d'aleshores, des dels gladiadors, les quadrigues, tot allò, és que ara el pa no ens el regalen. De tot això en parlava ahir en un bar de les Corts.
Aquests dies, res és casualitat, la televisió ens ofereix una sèrie de la BBC que posa algunes coses dels romans al seu lloc. Per exemple, Neró, que va tenir uns inicis bons i que va acabar, suïcidant-se a la força, dient: "Quin artista que mor amb mi".
Ara, aquesta nova sèrie, amb l'assessorament de diversos historiadors, ens ha tornat el Neró real, poeta dubtós i també tocador de lira lamentable, que gairebé va arruïnar l'Imperi en el seu afany per fer de la nova Roma, després del gran incendi, la seva millor obra d'art. Un Neró que va acabar amb la vida de diversos senadors i d'alguns dels rics més importants de l'Imperi. També de Sèneca.
Demà, mentre em prengui el cafè i llegeixi els diaris, pensaré en el meu amic Fermí Puig, gran cuiner i persona intel.ligent. Pensaré en ell perquè és una de les espases --tornem als romans-- que estan defensant Joan Laporta. El president del Barça no és Neró, però té la mirada fugissera i sorpresa de l'emperador qüestionat a la llotja imperial i als sempre perillosos passadissos palatins, que potser ja no controla Tigelí, prefecte de la guàrdia imperial. Laporta, com tothom que s'ha deixat temptar pel poder i que ha cregut dominar-lo, ja ha esdevingut un personatge de Shakespeare.
Jugant amb la seva toga, en què apareixen dues franges de color púrpura, ve, entre els seus, Sandro Rosell. Em consta que aquest home, que realment té cap de patrici romà, recorda sovint una cosa que va dir Shakespeare: "Allò que ens proposem en la calor de la passió, ho abandonem." Ja ho veurem.
