carta destacada dels lectors
Carta d'un lector: 'Un bell exemple d'esportivitat en el futbol'
EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuoses amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre elles. Han de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.
Els jugadors alevins de l’AE Roses i la Fundació Sánchez LLIBRE aixequen al petit Robert, de 6 anys, a l’acabar el partit.
És una història que va passar diumenge a Roses. Dos equips de la categoria d'alevins (11 anys) s'enfrontaven en un amistós. Els equips eren AE Roses i la Fundació Sánchez Llibre.
L'equip de la fundació només tenia 10 jugadors, però hi havia un nen de 6 anys, el Robert (germà d'un jugador), que volia jugar fos com fos. Al final li van posar la samarreta i va saltar al camp.
Desentonava per la diferència d'estatura, però això no li va importar al noiet per córrer darrere de la pilota, encara que no hi arribava mai a temps. A poc a poc, els jugadors del seu equip es van adonar de les ganes que hi posava i van començar a jugar per a ell. Creaven bones jugades i, quan estaven a punt de fer un gol, li passaven la pilota.
El Robert feia el que podia, però li era impossible superar els defenses. Aquí va començar el més bonic del partit i de la temporada. Els nens de l'equip contrari se'n van adonar i també van començar a jugar per al Robert.
En una jugada en què portava la pilota el valent davanter, els defenses van començar a caure i el petit futbolista va arribar davant el porter, al qual va batre sense que es notés la seva col.laboració. Tots van cridar gol. Fins i tot els contraris, que van córrer a abraçar el Robert. Els jugadors dels dos equips es van abraçar junts aixecant el petit.
Gràcies, AE Roses per fer immensament feliç un nen de 6 anys. I gràcies als nens que vau jugar aquell partit, perquè vau donar un espectacle que va més enllà de la mera esportivitat. Van demostrar que en un terreny de joc es pot fer alguna cosa més que guanyar, perdre o empatar. Es poden compartir il.lusions, cosa que moltes vegades els adults no entenen i espatllen.
