Set x set // JULI CAPELLA
El rondinaire temorós
Un home indignat va elevar la seva pregària a Déu: "¡Oh, Senyor, sóc tan desgraciat! La dona em posa les banyes. M'estic quedant calb sense remei. A la feina no aconsegueixo pujar. Els meus fills no treuen bones notes. Tinc una casa petita i un cotxe, vell. El colesterol el tinc alt i a sobre m'han prohibit fumar. Tots els meus amics són més feliços que jo. Déu meu, ¿què he fet per merèixer tot això? ¿No em pots alleujar de tants mals? ¿Per què la meva desgràcia és tan gran mentre n'hi ha que porten una càrrega més lleugera? ¿No podria tenir la fortuna dels altres?".
Tant es lamentava aquest home, que finalment Déu va ser misericordiós i el va convocar a ell i a tots els humans infeliços al temple. Allà els va comminar a ficar totes les seves penes en un sac i deixar-lo a l'entrada. Cadascun va anar arribant i alliberant-se del seu feixuc farcell. Aleshores, Déu els va beneir per alleujar-los, va atendre els seus precs i els va oferir, tal com demanaven, una nova vida: els va dir que a la sortida cadascun anés agafant un altre sac a l'atzar, i així, doncs, podrien canviar la seva sort per la d'un altre, com tant desitjaven. Però el nostre home se'n va anar corrent de seguida a recobrar el seu, abans que algú altre l'hi prengués i s'hagués d'enfrontar a la sorpresa de carregar amb un sac aliè. No hauria fet falta afanyar-se, ja que va comprovar com tothom corria a fer el mateix, a buscar cadascú el seu esquivant els veïns. Ell, igual que tothom, preferia assumir la seva sort, que, tot i ser dolenta, almenys era seva i coneguda. Qui sap si, malgrat sentir-se tan desgraciat, encara podia trobar fortuna pitjor i desgràcia més gran.
No hi ha moral en aquesta faula, només queixes i dubtes.
