El bitllet // FRANCESC Cruanyes
Coix i lleig busca feina
"Imprescindible, bona presència". Vet aquí l'ofensiu afegitó, l'última línia de més d'una oferta laboral. Ambigua de mena, hom pot entendre que no desitgen ningú que no sigui polit, que vagi brut. Tot- hom troba lògic que si algú té per costum ficar-se els dits al nas o petar en públic, ho tindrà molt cru. Però, sovint, rere aquesta condició innocent, acceptada, s'amaguen imperatius de dubtosíssima legalitat. En realitat, l'anunci ens ve a dir: "Grassonets, absteniu- vos", "baixets, ni pensar-ho", "lletjos, no"... Es comença per aquí, per la gent amb les dents mal posades, les ulleres de cul de got, els cutis granelluts, els cors efeminats, i s'acaba barrant el pas a lesbianes, divorciats, mahometans, gitanos, comunistes... O discapacitats. Tot al mateix sac.
L'incompliment de la llei que obliga les empreses de més de 50 treballadors a incorporar un 2% de persones amb deficiències s'afegeix al mateix rosari. Ara com ara, ningú no ha gosat inserir un anunci dient: ni tontos ni coixos ni sords ni esguerrats. Però està a l'ordre del dia.
Periodista.
