Maria Pilar Murtró: "Com menys cridis, més t'escoltaran"

--¿Una bestiesa dita amb convicció pot semblar una genialitat?

--Jo no diria tant. El més important és el contingut, però, a vegades, a igualtat de missatge, el que determina que qui escolta surti dient "¡Quina meravella, com m'ha agradat!" és la forma com mirava qui emetia el discurs, on posava l'èmfasi o si remarcava el més fonamental. Hi ha unes claus que fan que un missatge arribi amb els matisos desitjats.

--¿La veu?

--No és la clau. Hi ha persones que tenen bé la veu, però la seva forma d'expressar té poca força i no comuniquen. No se'ls sent, encara que tinguin un bon volum, perquè no articulen bé i no remarquen l'important. Fa un parell de mesos vaig atendre un empresari jove que a l'arribar ens va dir: "Jo voldria parlar com els de la BBC". Al principi, vaig pensar que no li agradava la seva veu --que era l'adequada per al seu físic--, però en les sessions vaig descobrir que el seu problema és que no sabia entonar i emfatitzar. Parlava precipitadament, amb cantarella.

--¿Quines conseqüències tenia per a ell aquesta mala entonació?

--No aconseguia estimular els seus col.laboradors. I d'això depèn que es formi un bon equip humà, que sumi esforços.

--¿Què té un bon comunicador?

--En primer lloc, credibilitat. Ha de transmetre que el que diu s'ho creu. Que està dient la seva veritat i que això és exactament el que pensa. En el cas dels polítics, guanya qui és més creïble, encara que resulti antipàtic. L'important és que el públic cregui en la seva honestedat.

--¿Amb això n'hi ha prou?

--Després hi ha l'empatia: la capacitat de connectar amb les persones. L'expressió afable, franca. La mirada directa. Un somriure natural i convincent. I els gestos, que han de sub- ratllar el missatge. La veritat està en els gestos: no han de discrepar del que estàs dient verbalment.

--¿Aquí hi ha la veritat?

--Sens dubte. Pensem en un polític: si algú s'acosta a donar-li la mà, i ell, que estava dient que la seva prioritat són les persones, fa un gest de desgrat, aquesta serà la seva veritat. Després, ja pot intentar arreglar-ho, que ja ho ha fet. Fa poc li va passar a Nicolas Sarkozy.

--¿Què conté un bon discurs?

--No ha de ser monòton. L'auditori tendeix a adormir-se i has d'anar donant inflexions de veu per espavilar-lo. Això manté la intriga. Tot ha de ser com si expliquessis una histò- ria, la més agradable i interessant del món. Les frases han de tenir un to variat: la síl.laba que porta l'accent ha de ser més forta de volum, més llarga de durada i més aguda de freqüència. El discurs ha de ser dinàmic.

--¿Com de dinàmic?

--De tempo variat. Quan vulguis remarcar una cosa, ho has de fer lentament. Articulant amb perfecció. Una persona que està enfadada parla amb èmfasi, amb els músculs i òrgans fonatoris enfocats de forma precisa i directa cap a la idea.

--¿Això és la força?

--És la força del missatge, el que capta l'atenció. Si vols remarcar alguna cosa, quan arribi el moment més interessant has de fer una pausa que creï expectació. Això és tan important com el so. Llavors, si algú del públic estava parlant, callarà. Digue- ho tot baixet. Com menys cridis, més t'escoltaran. Quan tots et mirin, llança la idea clau i empeny-la amb un gest que subratlli el que té de fonamental.

--¿Pots estar dient una immensa mentida amb credibilitat?

--¡I tant que sí! Estem parlant de comunicadors, i el bon comunicador ha de poder transmetre el que vulgui. La seva ètica li dirà si ha mentit o no. No obstant, encara que no creguis en el que dius, has de creure que vols transmetre allò.

--¿Els polítics espanyols donen importància a la seva comunicació?

--La majoria de polítics que han arribat al capdamunt tenen aquestes qualitats de forma innata.

--¿De forma general?

--Fins i tot els més inexpressius comuniquen el que són. I això fa la sensació que diuen la veritat. Parlo sobretot dels catalans.

--¿I els de la resta d'Espanya?

--Vam veure els debats: els dos candidats saben parlar, però el seu aspecte és ensopit. Comuniquen bé el que són, però no arrosseguen les masses. Cap dels dos és carismàtic.

--¿Tot això es pot aprendre?

--D'alguna manera. Aquí treballem sobre textos: llegeixen, es veuen al mirall. Jo els escolto i els dic: "Tu has volgut dir això, ¿oi? Doncs digue-ho com si li parlessis a la tieta. No miris gaire fixament. Mou les celles. No tinguis vergonya d'imitar un altre". En unes 12 sessions, aprenen com animar l'auditori.

Notícies relacionades

De vegades, Carme Balcells...

Turista, no lloguis aquí o et multaran

--¿Com ho saps si interesses?

--Si es fa el silenci, vol dir que has triomfat.