Jordi Mercader: "Maragall va ser víctima de la 'realpolitik'"

Jordi Mercader (Girona, 1956) ha treballat a molts diaris: Catalunya Exprés, Punt Diari, Avui, El País, EL PERIÓDICO... També a la Diputació de Barcelona, i va ser membre del CAC. Però, sobretot, va ser l'eminència en comunicació de Pasqual Maragall en la campanya del 2003 i durant la seva presidència. A Mil dies amb PM explica l'etapa convulsa en què es va aconseguir l'alternança i el nou Estatut. Mercader no vol fer sang, però sí explicar amb rigor les claus d'un moment polític.

--Carod-Rovira és notícia. ¿Va ser mortal Perpinyà, per a Maragall?

--No. Carod va cometre un greu error, però es va poder remuntar. A ERC li agrada la inestabilitat i avui treballa per a la sociovergència. Llavors es creien predestinats, i que Maragall era un president provisional.

--¿Quina va ser, llavors, la causa del fracàs?

--No n'hi va haver una: va ser la suma de molts episodis de problemes amb el PSC.

--¿I el punt de no retorn?

--Crec que l'acord amb Mas per a l'Estatut. Una setmana abans, ningú ho creia possible. Però hi ha un contacte entre Ernest Maragall i Quico Homs i s'entreveu una llum. Després, una reunió entre el PSC, amb Castells i Iceta, i CiU. I es pacta.

--L'Estatut del 30 de setembre.

--Sí. La cúpula del PSC no ho impedeix, però no li agrada. Pensen que aquella foto de Maragall i Mas és una victòria de CiU. I a l'executiva següent, un funeral, ja es plantegen esmenes a l'Estatut. Llavors el PSC decideix que Maragall no ha de tornar a imposar-se.

--¿Per què ho pensa?

--Per la reacció excessiva, exhibicionista, per impedir la crisi de Govern que Maragall pretén fer immediatament. El problema ve de molt lluny. Potser de quan Maragall era alcalde, o fins i tot del congrés de Sitges. Explota llavors per l'Estatut.

--¿Zapatero?

--El distanciament amb Zapatero és important, però Maragall el podia afrontar. El que no podia era fer front a Zapatero i a la cúpula del PSC a la vegada. A Maragall el que l'afecta més és l'abandonament del PSC.

--¿I el PSOE?

--El PSOE i Zapatero pensen que ERC els perjudica a Espanya i en prescindeixen a l'Estatut. No els deixen rectificar ni amb l'aeroport. I no els importen les conseqüències a Catalunya. Maragall és llavors víctima de la realpolitik.

--CiU també veta ERC

--CiU se n'aprofita, pesca en aigua tèrbola quan veu que al PSOE el molesta ERC.

--Però Maragall va llançar la bomba del 3% sense consultar el PSC.

--El 3% va ser un error, conseqüència d'una provocació de Mas en el ple del Carmel. Però el que és insòlit és que, després de l'acusació, es deixi morir el tema i el president es quedi sol. Al Govern i al partit.

--¿Maragall podia obrir una greu crisi amb el primer partit opositor sense haver-ne parlat amb el PSC?

--No, però no s'entén que el PSC abandonés el seu president. Va ser duríssim. I va pesar molt.

--¿Iceta li va dir a Maragall que es retirés?

--Ho explico al llibre. Va ser un dilluns a la tarda, quan el referèndum. Maragall ens va reunir (al seu gabinet) i ens va demanar opinió sobre si havia de tornar a ser candidat. Li vam exposar les dificultats.

--¿I?

--La reunió es va reiniciar amb Iceta i Manuela de Madre. Iceta li va dir que no havia de ser candidat. Després va afegir que Montilla seria el relleu.

--¿Què va dir Maragall?

-Que Zapatero ja l'hi havia demanat el setembre del 2005, argüint que era condició de Mas. Que ho meditaria. Va dubtar fins a l'últim minut.

--Però es va retirar.

--I no va explicar els seus problemes amb el PSC fins després de les eleccions. No volia perjudicar el partit que va fundar.

--En el consell nacional del PSC de febrer del 2006, Maragall va dir que el PSOE no podia liquidar el Govern català de progrés. Montilla va ser el seu deixeble, al reconstruir el tripartit a finals del 2006.

--Els interessos del PSC i els del president és fàcil que no coincideixin sempre amb els del PSOE. Però a Madrid n'han pres nota. Amb tot, Montilla té el PSC darrere.

--¿Hi ha pols Montilla-Zapatero?

--La realitat és que el PSC estableix les seves aliances amb llibertat a Catalunya i el PSOE fa el mateix a Madrid. Però Madrid pot acabar condicionant-ho tot.

--¿Qui va fallar, però: Carod, Maragall, el PSC, Zapatero?

--Tots vam fallar. Aconseguir l'Espanya plural amb un soroll ensordidor, atiat per la dreta, no és ni fàcil ni gratis. Una nit, a Madrid, després d'una reunió amb els barons, Maragall va sentenciar: "Ho tenim malament. Mig Espanya no ens vol i l'altra mitja no ens entén".

Notícies relacionades

Error del sistema

‘Madrilenyisme’ a Barcelona

--Maragall té tres actius: els Jocs del 92, l'alternança i l'Estatut. ¿El més important?

--Els Jocs van ser decisius per canviar la ciutat. Però l'alternança és essencial en democràcia. I, sense Pasqual Maragall, l'esquerra no hauria guanyat.