A l'illa culinària del doctor Moreau

La primera constatació després d'Alimentaria 2008 és, com a mínim, curiosa. Mentre el saló creix i creix i s'acosta al top mundial dels salons d'alimentació, la indústria que l'alimenta es dedica en massa al mínim. Sempre quedarà l'estand dels pernils ibèrics, un indret de pau i de seguretat culinària davant de tanta novetat, és cert, però també ho és que tot evoluciona amb tendència al minimalisme. Fins i tot els pernils, com aquests que són petitets (gairebé individuals), amb forma de pernil, però de pitiminí. Sembla que la indústria s'ha adonat que per aquest món corre molt de single i molta família desestructurada i que ja no es porta allò d'anar al mercat cada dia per comprar fresc, sinó que convé tenir un congelador en condicions, gairebé industrial, amb porcions minúscules que satisfacin les minúscules necessitats de qui viu sol i no està disposat a ficar-se a la cuina i cuinar i embrutar i esperar i netejar.

HI HA UNES quantes dades que em semblen molt interessants de comentar. Per exemple, la previsió dels experts pel que fa als dies que els espanyols dedicaran a la compra cap l'any 2012. Si ara estem en 82, sembla que passarem a 76. Primera reflexió: ¿i com dimonis ho saben? Segona: si la tendència és aquesta i si el volum de la compra es manté igual (o si creix), la conclusió és que cada vegada que anem a comprar comprarem més productes, i això farà que, per definició, hagin de ser més duradors i menys frescos.

Altres detalls. Fa un any, aproximadament, uns amics mexicans em van alertar del que ells en deien "la des- aparició de les tortillas". Els gringos havien descobert que els cotxes també podien funcionar amb cereals (més o menys, vostès ja m'entenen) i resulta que els cereals havien pujat exageradament de preu, i amb això molts mexicans van haver de renunciar a les seves tortillas de blat de moro (o bé pagar-les a preu de petroli): l'essència mateixa del menjar mexicà, els tacos, les quesadillas, el cordó umbilical que els unia als seus ancestres asteques, tot se n'anava en orris. Després van venir els ous i la llet i tota la resta, i ara s'anuncia que la carn també pujarà perquè és la carn que prové del bestiar que al seu dia van menjar els cereals que van voler assemblar-se a un combustible.

Sembla un conte infantil, però no ho és. Els juro que he intentat comprendre el perquè d'aquesta escalada i no ho he aconseguit. M'expliquen que part de la culpa és també dels xinesos, que comencen a beure llet i a prendre cereals i que, a sobre, han descobert el pa. Potser sí. És un conjunt de circumstàncies que algú deu saber com van començar, però que ens instal.len en un univers de crisi. Davant de la crisi, sofisticació. No em malinterpretin, però es tracta d'una constant històrica. Mentre el món s'ensorra al voltant nostre, ens dediquem a tocar la lira i fregir hamburgueses de tonyina perquè els nens coneguin el sabor aproximat del peix, i a donar-los batut de xocolata amb til.la perquè no se'ns excitin gaire.

Potser exagero. Per a un que no es dediqui al negoci, entrar a Alimentaria produeix una sensació similar al que va tenir el visitant de l'illa del doctor Moreau. ¿Se'n recorden? És aquella novel.la de H. G. Wells en la qual un científic investiga sobre l'essencial i li acaben naixent uns monstres impensables. A Alimentaria és tal la quantitat de novetats que a vegades penses que volta per allà un doctor Moreau dedicat en cos i ànima a provar combinacions que no sempre funcionen, o que no feien cap falta. Per exemple, la pizza cònica, anunciada com la pizza que pots menjar sense embrutar-te, ¿igual que un gelat? O aquesta espècie de formatge fos que es comercialitza en envasos similars als del quètxup. O el formatge congelat en monodosis. O l'anomenat butimón, un salmó amb aires de botifarra. ¡A Cornellà de Terri, terra d'alls, ja fa anys que van inventar el botifall, una botifarra amb aroma d'all! La vaig tastar una vegada i els confesso que no he tingut la temptació de tornar- ho a intentar. I més coses, com els kits que es venen per fer truita de patates. Tot a punt: només falta batre un parell o tres d'ous i llestos. O com uns xiclets que col.laboren en el procés de bronzejat. Te'ls fiques a la boca, els mastegues, et poses al sol, i acabes més moreno del que estaries sense haver-te'ls pres. ¡Déu meu senyor!

TAMBÉ ÉS cert que Alimentaria té les seves joies. El doctor Moreau a vegades encerta una fórmula magistral, com és el cas del congelat de mil fulles de confit de foie d'ànec amb pomes i peres caramel.litzades. És un invent de Mas Parés i ha guanyat el premi Innoval. O com aquesta cervesa creada per Centelles i Seijas, els sommeliers d'El Bulli, en combinació amb els de Damm, una cervesa (Inedit) que aterra a la carta de vins disposada a donar la guerra del llevat sofisticat.

Notícies relacionades

Ferraz, la Moncloa i l’UCO

Una opa amb més transparència

Jo em quedo, no obstant, amb una metàfora esplèndida del que avui dia entenem per cuinar. Hi ha dos tipus de patates xips que es converteixen en cruixents i apetitoses després de passar una estona en el microones. Les primeres triguen un minut i mig. Les segones, set. Una eternitat. ¡¿Set minuts per al que la competència aconsegueix en un i mig?! Massa temps. De pressa, de pressa, anem molt de pressa. ¿Què se n'ha fet de la calma d'abans?

*Escriptor