L'herència de Txiberta

La primavera del 1977 tenia lloc a l'hotel Txiberta d'Anglet (Iparralde) una cimera per fixar una posició unità- ria de totes les forces polítiques basques de cara a les primeres eleccions democràtiques. Des d'un bon començament, les posicions foren irreconciliables. D'una banda, ETA(m), amb el suport del que després seria HB, defensava la no participació mentre no es decretés una amnistia general i es reconegués el dret d'autodeterminació i el principi de territorialitat. De l'altra, el PNB havia decidit participar en les eleccions sense condicions prèvies. En un moment donat,José Miguel Beñarán, Argala, va posar la pistola damunt de la taula i va proclamar: "La lluita armada s'acaba aquí si hi ha un acord que ens permeti obrir una negociació com a poble amb el Govern espanyol". No hi havia possibilitat d'acord, perquè per al PNB la cimera era per participar en les eleccions sota un mateix denominador comú de caràcter nacionalista i, en qualsevol cas, per negociar paral.lelament una amnistia total, però mai per imposar unes condicions impossibles per al Govern d'Adolfo Suárez.

La intransigència d'ETA(m) a Txiberta va posar punt final a qualsevol mena d'entesa entre les forces polítiques basques dividides per la barrera infranquejable de la violència: a un costat, el PNB i la resta de forces (incloent-hi Euskadiko Ezkerra i ETA(p-m), que deixaria les armes a començament dels 80), que apostaven pel nou marc democràtic; a l'altre, ETA(m), que decidia no participar en les primeres eleccions i "donar unes quantes bufetades". Així doncs, a partir del 1977, el que separarà radicalment ETA de la resta de forces polítiques serà la no acceptació del marc democràtic sorgit de la transició, i la reafirmació en la lluita armada: abans, contra la dictadura; després, amb molta més intensitat, contra una democràcia que no reconeix la sobirania del poble basc; sempre contra l'Estat espanyol que sotmet el poble basc i el priva de les seves llibertats. ETA s'autoproclamava així com l'avantguarda del moviment d'alliberament nacional basc i pretenia practicar una vio- lència defensiva en resposta a "la vio- lència original i ofensiva de l'Estat espanyol". Poc o gens ha variat des de llavors aquesta anàlisi i ETA segueix autoerigint-se avui en la veu irreductible d'un poble basc que assolirà l'autodeterminació i la unificació territorial a través de la lluita armada.

EN TRES dècades de terror, ETA ha bastit un imaginari (presos, exiliats, morts, interpretació esbiaixada del passat...) basat en la lluita contra l'imperialisme espanyol i francès (tot i que s'ha guardat prou d'atemptar en el santuari francès). I ha aconseguit, sobretot, que aquest imaginari sigui compartit acríticament per una àmplia base social que sembla immune a totes les contradiccions: renuncia a participar en les eleccions del 1977 però té una intensa participació institucional posteriorment.

I, tanmateix, el suport electoral de l'entorn d'ETA no es pot menysprear. A les eleccions al Parlament espanyol, la mitjana d'aquest suport ha estat del 15,3%, amb un màxim del 17,8% el 1986 i un mínim del 12,5% el 1996 (posteriorment no es va presentar); al Parlament basc, ha estat del 15,5%, amb un màxim del 18,7% el 1988 i un mínim del 9,3% el 2001 (les eleccions amb més participació, convertides pel PP en un plebiscit contraIbarretxe); i a les municipals, la mitjana fou del 16,8% entre els anys 1979 i 1999 (del 13,5% si s'inclouen les eleccions del 2003, en què les llistes foren anul.lades, i les del 2007, en què ANB no- més es va poder presentar en 97 municipis, i va obtenir el 7,6% dels vots), amb un màxim del 19,9% el 1999 i un mínim del 13,7% el 1983.

No hi ha dubte que avui ETA es troba més debilitada que mai i que la societat basca rebutja vehementment la violència. Tanmateix, aquesta legislatura ha donat molt de joc a l'organització terrorista. D'una banda, l'actitud irresponsable del PP ha situat ETA en el primer pla de l'agenda política espanyola, cosa que ha contribuït a revifar la imatge de l'organització just quan passava pel seu moment més baix. De l'altra, la il.legalització d'ANB i del PCTB, sens dubte ajustada a la llei, és un error polític que ETA intentarà capitalitzar en els propers anys, accentuant el victimisme (la suposada persecució del poble basc) i el seu paper d'avantguarda revolucionària. Les detencions dePernando Barrena,el 4 de febrer, i de 14 dirigents de Batasuna diumenge a la nit, no sembla tampoc que hagin de contribuir a calmar les coses.

PER ALS incondicionals de la violència, es reafirma la tesi encunyada en la transició: la lluita no és contra la dictadura o la democràcia, sinó contra un Estat espanyol que té com objectiu destruir el poble basc. Malauradament, a partir d'ara no serà possible saber quin és el suport social de Batasuna, i ETA ho aprofitarà per arrogar-se una representació que ningú li ha donat, però que en l'imaginari del seu entorn es presentarà com un suport majoritari i patriota.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Mala peça al teler, perquè a partir d'ara caldrà fer front al fantasma d'una Batasuna que en les darreres tres dècades ha gaudit d'un suport electoral situat sempre a l'entorn del 15% dels vots. Un error propiciat, potser, per una oposició que mai ha fet costat a la política antiterrorista del Govern i que, en vista de la campanya electoral d'Euskadi del 2001, segurament cerca alguna cosa més que acabar amb el terrorisme.

Catedràtic d'Història Contemporània.*