Enhorabona, Espinàs

Primer vaig llegir la columna deJosep Maria Espinàsde dissabte passat a les pàgines d'aquest diari i en vaig acabar la lectura amb una sensació de plaer admirat. Tot seguit, mentre passava les pàgines, vaig veure que li acabaven de concedir el premi de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català "per la seva col.laboració permanent amb la premsa en català i per la capacitat de construir, amb una prosa neta i una sorprenent intensitat humana, relats i articles que sobrepassen la simple crònica quotidiana per esdevenir alta literatura".

En efecte, la seva columna de dissabte concordava del tot amb el mèrit descrit pel jurat del premi. Començava amb l'anècdota de la visita que havia fet a la redacció d'EL PERIÓDICO per agrair als col.legues de la secció d'Opinió l'atenció que dediquen als articles que els envia, continuava amb l'absència de taxis per tornar a casa un vespre de partit del Barça i amb la decisió esforçada de fer el recorregut caminant. Acabava amb una prodigiosa petita elegia del paisatge urbà durant l'itinerari de retorn a peu fins al domicili, en comparació amb els mítics paisatges naturals que també coneix bé i ha descrit en detall. Era una de les peces magistrals d'Espinàs.

Cadascuna de les observacions aparentment usuals al llarg dels

carrers de la ciutat es convertien de cop en "l'indici d'una història humana", gràcies a l'agudesa de la mirada del columnista. Per acabar, bescantava les fòbies antiurbanes, citavaJean-Jacques RousseauiAlfonsina Stornii concloïa amb el repicó d'efecte: "Hi ha gent que no sap mirar, ni entendrir-se, ni respectar. Passegin una mica, home".

L'alta literatura deJosep Maria Espinàsen petites dosis quotidianes al diari o bé de manera igualment regular als llibres que publica l'han convertit en un exponent molt elaborat i inspirat de la tècnica de la descripció al viu, del paisatgisme literari. Baldament incomodi el seu tarannà personal tan poc emfàtic, permeti'm que li digui: enhorabona, mestre. Per la columna, pel premi, per tot plegat. Passegi molts anys més per on li vagui i, sobretot, continui explicant-nos-ho perquè aprenguem a mirar, a entendrir-nos, a respectar, a passejar i a escriure.

Cecilia Rossetto

Reclamada pels escenaris i estudis de Buenos Aires, l'actriu i cantant argentinaCe- cilia Rossettodeixa la seva estimada Barcelona, després de passar-hi tres anys de viure-hi com a agregada cultural del consolat del seu país a la capital catalana, una feina absorbent i no sempre prou agraïda. El seu últim espectacle entre nosaltres,Rojo tango,es va mantenir l'any 2001 durant un mes al teatre Principal de la Rambla barcelonina. Ja començo a enyorar-la a la cartellera catalana.

Notícies relacionades

Incertesa 80 anys després

Aigua per a Trump

Santa Maria del Mar

És del tot legítim queMariano Rajoyvisiti quan vulgui, ni que sigui en plena precam- panya electoral, la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar acompanyat pel novelistaIldefonso Falcones(autor deL'església del mar), el rector de la parròquia, l'organista i la plana major del PP. El que trobo d'un gust més discutible que es facin a l'interior de l'església, un espai de culte, l'estudiada foto de grup que l'endemà publicaven els diaris.