Salvat per un accent agut

Només la meva escassa família porta el mateix cognom que jo. Per això m'ha sobresaltat veure'l associat aquests dies als titulars dels diaris amb un sanguinari torturador de la dictadura militar argentina que acaba de fer la fi del cagaelàstics a Buenos Aires, als 66 anys.

Héctor Febres (sense accent agut a la segona e del cognom) va ser trobat mort, amb indicis de cianur a la sang, quatre dies abans que es pronunciés la sentència pels seus crims contra la humanitat comesos al centre de detenció i desaparició de l'Escola Mecànica de l'Armada (ESMA) de Buenos Aires durant el règim militar que va enfonsar el país entre els anys 1976 i 1983. Es tractava d'una de les primeres sentències contra militars repressors argentins després de l'anul.lació el 2003 de la lleis de perdó.

Notícies relacionades

Sota l’influx de Saturn

L’Ustrell s’encén

La tèrbola mort de Febres ha estat interpretada com un avís amenaçador contra la revisió judicial de l'amnistia que havia afavorit fins ara molts genocides de la seva mateixa mena durant la dictadura. Els supervivents de les tortures aplicades per Héctor Febres a l'ESMA el descriuen com particularment acarnissat, amb una reputació sinistra. Pesaven contra ell 300 denúncies, tot i que només havia estat jutjat per quatre casos de segrest i tortures.

Per similitud aproximativa del cognom, fa temps que segueixo amb una certa repulsió el rastre esperpèntic de l'ara difunt Héctor Febres, com també el de l'expresident equatorià León Febres Cordero o de l'arquitecte barceloní Xavier Fabrés, sense anar més lluny de les variants possibles d'una sola lletra del cognom. No puc dir que la desaparició d'Héctor Febres m'hagi entristit. Mai m'havia sentit tan salvat per un simple accent agut.