La roda // FÉLIX De Azúa
Massa bonic per ser veritat
Un celebrat psicòleg, Jean Piaget, va dedicar pàgines molt boniques a la qüestió de si els nens creuen de veritat en els Reis Mags. La seva conclusió era que els nens creuen en els Reis Mags, encara que saben perfectament que els seus pares han comprat els regals. Aquesta contradicció només desconcerta els ciutadans afectats per una severa racionalitat. Un docte historiador fran- cès, Paul Veyne, va dedicar fa anys un estudi al mateix tema. Volia esbrinar si els grecs creien de veritat en els seus mites. ¿Algun amic de Plató o de Sòcrates es podia creure que per copular amb Leda Zeus havia pres la forma d'un cigne? La seva conclusió no diferia de la de Piaget: abans de l'era moderna, abans del domini científic i la difusió de l'esperit crític, era compatible creure i no creure en alguna cosa. Les llegendes tenien la seva veritat, i la geometria, una altra.
No és tan estrany. En vida seva moltes vegades em vaig preguntar (encara que no vaig gosar mai plantejar-l'hi) si la meva àvia creia de veritat en un Déu que era, al seu torn, tres déus, un dels quals havia nascut d'una verge humana i, per tant, podia morir sense per aquest fet deixar de ser tan immortal com els altres dos. Jo suposo que encara queda molta gent que creu en aquestes llegendes i que potser es molesta si algú diu que es tracta de mites poètics, faules, contes.
Notícies relacionadesFins i tot en persones capaces d'utilitzar el telèfon i la calculadora, conduir un automòbil o invertir en fons de pensions, persisteix aquesta capacitat que solem considerar infantil o arcaica i que no té cap dificultat a l'hora de creure's una cosa increïble. Per descomptat, tampoc veu cap contradicció en el fet de tenir una vida racional, hipertècnica, i assumir disbarats. Com utilitzar internet, però per consultar l'horòscop.
Certament, és una manera de procedir reservada a un tipus especial de persones: idòlatres, primitives, poètiques. Així que som injustos quan titllem certs polítics professionals de cínics. No ho són. Pertanyen a l'envejable grup que pot creure cegament en una cosa, sabent que és absolutament falsa. I dormir com excitats infants la nit de Reis.