Alfred Rodríguez Picó: "A casa estan acostumats a les meves bogeries meteorològiques"

--Vostè es desperta i ja...

--I miro el cel. Vivim en una terrassa en un àtic que hem enjardinat per crear un microclima. El primer que faig és controlar la temperatura, la humitat, observar els núvols per saber si plourà o no.

--Però les prediccions també s'equivoquen.

--Sí, sobretot aquí, i ara a la tardor. Al Mediterrani es creen unes pertorbacions que poden donar borrasques molt fortes i de vegades aquestes pertorbacions no les pots preveure fins poques hores abans.

--¿Està canviant el temps?

--Alguna cosa s'està movent. Abans teníem una tempesta de 100 litres cada 10 anys i, ara, cada dos. A poc a poc anirem veient com les cases no aguanten aquesta quantitat d'aigua. Cada vegada hi ha més inundacions de plantes baixes, pàrquings, parcs, jardins...

--¿Això té alguna cosa a veure amb el canvi climàtic?

--N'és un símptoma més. També passa que la memòria meteorològica és molt dolenta. Sempre diem "abans plovia més o nevava més", però si mirem les estadístiques no és que nevés més. El canvi climàtic ven molt però no es pot posar tot en el mateix sac.

--¿Tenia raó Rajoy?

--Nooo. ¡Calla, calla! ¡És increïble! Que els polítics parlin del que saben, si és que saben d'alguna cosa, dels seus temes, que alguna cosa han de saber. Però que no es posin amb temes dels quals no tinguin ni idea.

--Es va ficar amb vostès.

--Sí, va dir que, si no podem fer la previsió per d'aquí a tres dies com hem de predir el que passarà d'aquí a 50 anys... ¡Però és que una cosa no té res a veure amb l'altra! ¡És un absurd! No es mereix cap comentari més.

--Llavors, ¿què passa?

--El temps sempre ha estat boig, però ara la ingerència de l'home en l'atmosfera ha arribat a uns extrems molt preocupants. Ja no podem estar sense fer res.

--¿Què hi podem fer?

--Pressionar els polítics perquè canviïn les lleis, perquè siguin més restrictius. I, després, actuar també a nivell personal.

--I vostè, ¿què fa?

--Jo fa tres anys que em vaig vendre el cotxe. I puc viure perfectament sense cotxe, encara que el RACC digui que no és possible.

--I no té fills.

--No, és clar. Jo visc a Barcelona i em puc permetre el luxe d'anar en transport públic o llogar un cotxe. Però si li demanem a una persona que visqui, per exemple, al Lluçanès que es vengui el cotxe potser no s'ho podrà permetre.

--Tal com està ara el transport públic...

--Sí, hi ha d'haver una xarxa perfecta de transport públic que ens permeti arribar allà on vulguem i sense problemes. Encara avui es prefereix invertir en una bona xarxa d'autopistes que no en un bon transport públic.

--¿Què més?

--Reciclar, apagar la tele i el mòbil amb el botó quan ens en anem a dormir. Abaixar la calefacció, els aires refrigerats... Si abaixes la humitat d'una oficina perquè l'aire refrigerat està massa fort augmenten els ions positius, i com més ions hi hagi a l'ambient més irritabilitat produeix, dormim més malament, podem tenir fins i tot dolor.

-- Fa cinc anys que va deixar TV-3. ¿Se n'ha penedit?

--No. Després de 19 anys fent telenotícies, vaig acabar cremat. El programa que fem a BTV funciona molt bé, i hem celebrat el programa 200. Ara tinc molt més temps per a mi i puc tocar el clavecí. O sigui que no em puc queixar.

--I ho ha aprofitat per casar-se, amb en José.

--Em vaig casar l'any passat.

--¿I com viu el seu marit la seva passió per la meteorologia?

--El que ell ha de tenir és paciència, perquè si la borrasca o la neu arriba de matinada sense voler el desperto perquè vaig corrent d'una banda a l'altra fent fotos dels llampecs i dels trons, exclamant i cridant d'eufòria... Però ja està acostumat a les meves bogeries. Fa vuit anys que vivim junts.

--¿A què es dedica, ell?

--Treballa amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l'OBC.

--¡Ah! Ara ho entenc, en el seu programa de BTV vostè hi posa el contingut i ell, la simfonia.

--No, no, la simfonia també l'hi poso jo. Rialles

Notícies relacionades

Sixena: evitar una destrossa

Leire i el potatge madrileny

--¿El seu futur passa per tornar a TV-3?

--¡Ui! Ara estic molt tranquil, però el cert és que hi ha alguns projectes, idees que s'han de treballar i d'aquí a un temps decidiré què faig.