No veure no fa mal

Hi ha un refrany castellà que es pot aplicar cada dia a molta gent:"Una vez visto, todo el mundo es listo".Explicar el que ha passat sempre és més fàcil que no pas prevenir el que pot succeir. Sobretot quan en allò que s'explica hi ha molta més passió que no pas rigor, fins al punt que la negació de la realitat es converteix en una nova realitat.

Així han anat les coses en els grans moviments històrics del segle XX. El negacionisme o, el que és igual, la negació sistemàtica i pública dels camps d'extermini nazis, constitueix un delicte en molts països. El mateix, sense arribar a delicte, passa a l'altre bàndol. Durant molts anys, els partits comunistes occidentals van exalçar la tasca emancipadora de la Unió Soviètica, però sempre miraven cap a una altra banda quan es tractava de denunciar el Gulag i les purgues que feiaStalin.En la tasca intel.lectual deJean-Paul Sartre,per exemple, sempre quedarà aquesta taca."Una vez visto, todo el mundo es listo",però la responsabilitat de l'intel.lectual que veu i tot i així decideix callar és còmplice.

Arran de la política de sabotatge amb quèHugo Chávezva intentar desacreditar la cimera iberoamericana hi ha motius, una vegada més, per dubtar de si una certa esquerra no està caient en la mateixa ceguesa voluntària que els seus avantpassats europeus van demostrar respecte de la Unió Soviètica. Parlo deChávezper no parlar del seupalmero, aquell facinerós escolà anomenatDaniel Ortega,un individu que va instrumentalitzar la revolució sandinista i que --més enllà de les barbaritats íntimes denunciades pel seu entorn familiar-- no és capaç d'admetre l'enorme grau d'implicació que la societat espanyola ha mantingut i manté encara en la cooperació amb Nicaragua.

Chávezvol heretar el tron deFidel Castro,però ni tan sols pot exhibir una frase de revolucionari. Perquè una cosa és la revolució des del carrer i des de la serra, i una altra erigir-se en l'avantguarda aigualida dels pobres per mantenir-se al poder. Als carrers de Caracas es manifesten estudiants. És un mal presagi.Chávezpurga la premsa i va perdent opinió pública. Li podria quedar un suport exterior dels que creiem en la salvació interior de l'Amèrica Llatina. Però entre el fons de la causa bolivariana i la retòrica cabdillista i arbitrària deChávez,potser sigui millor dubtar del futur veneçolà que fer veure que no hi veiem. ACháveztampoc serà la història la que l'absoldrà.

Sols davant del món

Mentre els jugadors del Barça viuen sense saber ben bé on són, nou petits vaixells de vela sortien de Barcelona per fer la volta al món sense escales. Hi ha qui creu que una carrera nàutica és esport. Però el que ahir semblava una competició entre esportistes, en uns dies serà una experiència mística amb la naturalesa. ¿Contra qui competeix un navegant? Contra els vents, els corrents, la nit, l'horitzó i contra la seva soledat. Dos tripulants en cada nau i 85 dies d'incertesa per endavant. L'aventura interior és molt més densa que la mort que va afilant la quilla que talla l'oceà.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Carrosseries

Al pàrquing d'un hotel, molts cotxes. Tots iguals, tots caríssims. Sento parlar la gent del grup. No es coneixen. Són en les coses. I tancats en les coses és quan són feliços.