L'entrevista amb Rosa Aguilar, Alcaldessa de Còrdova i membre de l'Executiva d'Izquierda Unida
"Viatjo a Madrid amb bitllet d'anada i tornada"
Única alcaldessa de capital de províncies d'Izquierda Unida, veu pròpia (i a vegades discrepant) dins del seu partit, tertuliana habitual de la ràdio, cara popular i mediàtica de l'esquerra. Acostumada a bregar en defensa de la pluralitat, Rosa Aguilar (Còrdova, 1957) sembla conviure bé amb la seva col.lecció de singularitats. En té més: a l'hivern fa exercici fins a les tres de la matinada i només dorm cinc hores. A l'estiu es relaxa al cap de Gata llegint premsa esportiva. Hi ha polítics diferents.
--És difícil sentir un càrrec públic fen autocrítica.
--Doncs jo reivindico el dret a equivocar-me. Quan decideixes una cosa i et mulles, t'equivoques. ¿Algú pot dir que en les coses personals no s'equivoca mai? Sembla que això sigui una cosa que no s'hagi de confessar. En política hem de perdre la por a demanar perdó sense traduir- ho en vots.
--Potser això acaba donant vots.
--És un error traduir en vots el cor i el pensament de les persones. Has d'actuar com ets, i que la gent t'estimi per això. La política no pot provocar mai que et perdis a tu mateix.
--Però després hi ha la disciplina del partit, les consignes, totes aquestes coses.
--Estic en un projecte polític perquè hi crec, però també em sento una persona molt lliure. Estar cohesionats és important, però això s'ha de conjugar amb la llibertat de cadas- cú. Sempre he apostat per menysconsignisme i més feina de cada dia. Quan no he coincidit amb la meva força política, ho he dit. A alguns els deu haver agradat, a uns altres no tant, però que no vulguin que jo sigui una altra persona. Això no és possible.
--¿Abans d'això se n'aniria?
--Sí, això ho tinc molt clar. Si algun dia s'imposen les consignes, la falta de llibertat, me n'aniré a casa amb absoluta tranquil.litat.
--Té una gran presència mediàtica. La veiem a la tele, la sentim a la ràdio. ¿Li va la marxa?
--Si digués que no disfruto traient el cap perLa Ventana, de la SER, i altres mitjans, mentiria. Clar que hi disfruto, però hi ha vessants de la vida mediàtica que no m'interessen. No ho faig perquè em coneguin, sinó per traslladar els meus pensaments.
--Aquesta presència fa que molta gent l'estigui esperant a Madrid.
--¡Ui! Jo estic disposada a anar a Madrid sempre que calgui; de fet, hi vaig gairebé cada setmana, però sempre és un viatge d'anada i tornada. El meu lloc és a Còrdova, i des d'aquí estic disposada a seguir aportant, però de moment els viatges a Madrid són amb bitllet d'anada i tornada.
--De moment. Però si la criden...
--En el meu cas no es compleix allò de"si tú me dices ven, lo dejo todo".Sóc feliç aquí. És el que, avui, puc dir de cor.
--¿Zapatero i aquesta legislatura han deixat Izquierda Unida fora de joc?
--Aquí ningú et deixa fora de joc, el tema és que tu sàpigues estar. El que Izquierda Unida s'ha de plantejar és estar de ple en el terreny de joc, per disputar la pilota des de l'esquerra i marcar els millors gols, que són els del servei ple a la societat.
--¿Hi ha joc per l'esquerra?
--La banda esquerra és molt preada, els aficionats al futbol ho saben. El que hem de fer és jugar amb claredat i trets propis, posant per sobre els problemes dels ciutadans. I que ens vegin córrer la banda amb força i energia, que vegin que som útils per guanyar el partit. I guanyar el partit significa que guanya la societat. Aquí és on ha d'estar Izquierda Unida. El que no podem fer és posar-nos la samarreta, col.locar-nos a la banda i córrer-la per fora.
--¿I això passa?
--A vegades ha passat. Des de fora no es pot veure el partit, s'ha de jugar des de dins. Propostes, iniciatives, una política d'esquerres del segle XXI. I ja està. No hem de deixar de ser el que som, que és gent d'esquerres, de progrés. Però deixem clares les nostres prioritats. Perquè si perds credibilitat, t'envien a la suplència. Ja ho veu com m'agrada el futbol.
--En el seu congrés recent, les joventuts socialistes es van presentar com "els nous rojos". ¿Rosa de quin color és?
--Si he de dir tot el que sóc, em surt l'arc de sant Martí. Perquè, a part de ser roja, estic pel medi ambient, així que sóc verda. També sóc violeta, perquè aposto per la igualtat de dones i homes. I com que aposto per la pau, hi sumo el blanc. Això dels colors és suggerent, però és més fàcil dir que sóc una persona d'esquerres.
Notícies relacionades--¿Si no estigués en política, quin seria el seu pla B?
--En realitat, és pla A, perquè jo tinc la meva professió, advocada, que m'agrada molt. Sé que això s'acabarà, perquè l'únic contracte temporal que defenso és el de la política i crec en la renovació dels càrrecs públics. Aquest dia em tornaré a posar la meva toga i me n'aniré contenta.
