Petit observatori // JOSEP MARIA Espinàs
Si ens poguessin veure...
Hi ha una expressió popular que és una manifestació de fe cristiana: "Que al cel ens puguem veure". L'he sentit en algun funeral, i l'he llegit, em sembla, en alguna esquela. Però és segur que molta gent ho ha dit en moments de dol. Veure'ns vol dir retrobar-nos, és clar. En un altre món.
Però hi ha qui lamenta que els seus difunts no els puguin veure ja ara. Són, en general, gent que en algun sentit ha triomfat. "Si el pare ho veiés...". És un desig que s'entén molt bé. Ell es va sacrificar per mi, va fer tot el possible perquè jo estudiés, o trobés una bona feina, i pogués guanyar-me la vida o simplement fos feliç.
És veritat, "si el pare ho pogués veure" estaria content. Qui diu això no pensa que el pare ho sàpiga, des del més enllà. Que ho sàpiga d'alguna manera que se'ns escapa, d'una manera que no és la humana. No ens imaginem un coneixement espiritual. Diem: "Si ens pogués veure...". Veure com algú ens abraça, felicitant-nos per un èxit. Veure com descansem a la sala d'estar de casa, després de sopar, la família ben avinguda. I veure com ha crescut en Lluïset i com la Rosa ha après a tocar la guitarra.
Seria bonic, sí senyor. Però podria passar que el pare o qualsevol parent pogués veure que, en comptes de seguir el negoci familiar --quatre generacions d'austeritat exemplar, de llevar-se a les set del matí i fer estalvis--, l'Enric toca el baix elèctric en un grup que no aconsegueix gravar cap disc; que en Quim, que estava preparat per fer oposicions a registrador de la propietat, ara és soci d'un puticlub; que la Maria, d'ençà que és la seva viuda, no para de sortir a berenar amb les amigues, s'ha engreixat 12 quilos i és més feliç que mai...
¿I és que l'estimat difunt podria triar quines coses vol veure, des del cel? Aquí baix, a la Terra, sí que ens posem les ulleres que ens convenen per veure les coses tal com ens agrada que siguin. Però allà dalt no deuen tenir ulleres tendencioses. Si el pare veu la falta d'escrúpols del fill, és que realment el fill no té escrúpols.
"Ai, si el pobret Joan ens pogués veure...". Segurament, el pobret Joan ja ha patit prou, en aquest món. Deixeu-lo tranquil. El cel s'ha creat, i així ho diu la doctrina, perquè els fidels es puguin dedicar a la contemplació de Déu durant tota l'eternitat. No perquè estiguin pendents de les sorpreses familiars o de les peripè- cies del tripartit. La ignorància deu ser una de les formes de la felicitat celestial.
