Petit observatori // JOSEP MARIA Espinàs
Dues-centes vaques al túnel de Viella
La foto és fantàstica: 200 vaques passant pel túnel de Viella. Omplint-lo, formant una massa compacta, de banda a banda. I al davant, o enmig del ramat, alguns pastors amb una vara prima i alta a la mà.
Al darrere, una cua de cotxes, avançant tranquil.lament a pas de vaca.
D'un gran ramat se'n deia "cabana" i per això el camí que seguien en la transhumància --per pujar a terres més fresques quan arribava la calor, i baixar a terres càlides quan s'acostava l'hivern-- se'n deia la "cabanera".
I encara se'n diu així. Quan ara fa dos anys vaig caminar pel Somontano, a Abiego, em van dir que si volia anar a Alberuela podia agafar encara un bon tram de l'antiga cabanera.
Les cabaneres són camins amples, bastant còmodes, perquè no convenia castigar els animals amb fortes dificultats. Mentre vaig seguir aquell camí no vaig trobar cap ramat, potser perquè no era l'època de la transhumància, potser perquè aquests llarguíssims desplaçaments del bestiar han anat suprimint-se. No hi havia cap petjada d'animal sobre la pista de terra. Però en un costat del camí desert hi vaig trobar un inesperat panell. S'hi podia llegir la reproducció d'alguns fragments del diari autèntic d'un pastor.
"20 de octubre de 1925. Nos hemos reunido con otros ganaderos y estamos preparados para marchar. De sol a sol, recorremos 15 o 20 kilómetros". "6 de diciembre. Ha sido un día duro. Han parido más de 40 ovejas". "Viernes Santo, abril de 1926. Hoy ha sido día de escodar las corderas que dejaremos para madres. Cenaremos coles guisadas".
Em va emocionar llegir aquelles anotacions que, al cap de 80 anys, ressuscitaven la vida del camí que llavors jo anava seguint. M'imaginava la massa del ramat alçant la pols, els gossos corrent amunt i avall, els pastors que trobaven una ombra i seien per menjar-se un tros de pa i de formatge, i alçaven la bóta de vi.
Notícies relacionadesLa fotografia de les vaques passant pel túnel de Viella, de camí cap al llunyà Montgarri, és excepcional. L'asfalt s'ha fet de cop invisible, amagat sota els cossos atapeïts de les vaques. Els automòbils els han hagut de cedir el pas, com és de llei.
El dret dels animals és antiquíssim, i els conductors, espero, deuen haver considerat un privilegi poder assistir a la reaparició d'una estampa històrica d'aquest país.
