Entrevista amb Toni Falgueras
"De Girona a Banyuls avances 15 anys"
Antoni Amenós va obrir el Celler de Gelida el 1895. El seu besnét Toni Falgueras va rebre dimarts passat al Celler de Gelida la Medalla al Mèrit Agrícola del Ministeri d'Agricultura francès. L'hi va penjar Pascal Brice, cònsol general de França a Barcelona, en un acte en què es va brindar amb Veuve Clicquot rosat. Popular a la vegada que exquisida, el centenari celler de Sants il.lustra la transformació radical que ha patit el consum de vi a Espanya.
--¿Per què li ha concedit França la Medalla al Mèrit Agrícola?
--Potser perquè han vist la nostra voluntat d'oferir el millor del millor dels vins francesos. Aquesta medalla la dec en part als que em van proposar, Sopexa l'agència de comunicació del sector agroalimentari fran- cès, perquè em van iniciar en el món del vi francès.
--És un quintacolumnista. Miri que recolzar els vins veïns a Sants...
--No, defenso els vins d'aquí. Però no es pot ignorar que, encara avui, no- més de passar de Girona a la zona de Banyuls avances 15 anys en matè- ria de vins. Encara que a l'Empordà hi ha iniciatives molt interessants.
--¿Què pot aprendre el sector vinícola espanyol del francès?
--Per exemple, la manera de comercialitzar el vi. El mes passat vam ser a Bordeus provant els vins que seran a les botigues d'aquí a dos anys. Dels que hem decidit comprar, en pagarem el 50% al juny i l'altre 50% al desembre. Així aconsegueixes grans vins a preus molt bons.
--¿Insinua que França ofereix més bona relació qualitat-preu?
--Els vins que a mi em semblen interessants són més cars a Espanya. En la batalla de les ampolles fins a sis euros, guanya Espanya. Però a partir d'aquí França ha fet un esforç per contenir els preus que no s'ha fet aquí. Pel que fa a saber fer i crear prestigi també tenim molt a aprendre d'ells.
--¿Què vol dir?
--No només venc vi, i m'entristeix que a Jerez cap casa de brandy destil.li. Compren l'aiguardent a la Manxa i només fan l'envelliment. En canvi els productors de conyac i armanyac tenen els seus destil.ladors, que estan tan pendents del procés que fins i tot s'instal.len un llit al costat de l'alambí
--¿Com es transforma un celler de barri en una botiga de vins i licors amb prestigi internacional?
--Gràcies als clients. Ells m'han fet pujar esglaons. Fa 30 anys, venia Jordi Estadella i em deia: "Hauries de tenir Dom Pérignon".
--És que Estadella era Tito B. Diagonal, un home de món.
--Això mateix. Em demanava Jack Daniels quan ningú sabia què era. Hi ha molts clients que es volen anar superant. Jo també. Anava a Boadas i li demanava a Maria Dolors que em parlés de les ampolles que no coneixia.
--¿Com era el Celler de Gelida on va néixer i va créixer?
--Era obert els 365 dies de l'any. Al matí, gel i barreges.
--¿Gel? ¿Barreges?
--Gel per a les neveres domèstiques. A les sis ja en teníem i començava l'hora de les barreges d'anís i moscatell. Al migdia servíem vermut i anxoves. I veníem vi a granel, gasoses, sifons.
--¿Aquell vi a granel no era per agafar-li mania al vi?
--No s'ho cregui, érem molt exigents. Recorríem a fons el Priorat i la zona de Gandesa (Terra Alta). Hi havia molta competència al barri, i el que tenia el millor vi al millor preu era el que tenia més clients.
--¿Per què li agrada conèixer els que fan els vins que ven?
--Si poses cara al vi, si saps qui l'ha fet, com l'ha fet i per què l'ha fet així, pots oferir un plus al comprador.
--¿S'endú decepcions en les seves expedicions per posar cara al vi?
--Poques vegades. Sol ser al contrari. Fa poc a la Champagne volíem conèixer Jacques Selosse, un petit productor. A la porta de casa seva hi tenia un cartell que deia: "Les meves vinyes no coneixen les relacions pú- bliques i em necessiten". Perquè no el molestessis. Després de molt insistir, va accedir a veure'ns una hora. Que es va convertir en dues i mitja.
--¿Sent simpatia o antipatia per Robert Parker?
--Podria dir coses dels vins en lloc de només puntuar-los. És trist que la gent provi un vi pels punts que li dóna un senyor. Però el segueixo.
--I els seus clients, ¿el segueixen?
--Sí. D'una de les estrelles de la seva última llista teníem 350.000 euros en ampolles. Ja l'havíem puntuat nosaltres. Ara gairebé estem a zero.
--¿Li van apujar el preu?
--No. Ja era força car.
Notícies relacionades--¿Si és car és bo?
--Està de moda pensar així. Tinc un vi fantàstic a 3,9 euros i quan l'ofereixo en desconfien. Però no sempre el més car és el més bo. La meva feina és ser honest i oferir vins molt bons al millor preu possible.
