Escòcia, la brava

"Tant de bo que visquis en temps interessants", resa una antiga maledicció escocesa. Els ímpetus nacionalistes s'han inflamat amb les eleccions de dijous al Parlament d'Holyrood, però tot sembla indicar que

Isabel IIno serà l'última reina d'Escòcia, com augurava el líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP),

Alex Salmond,amb la seva promesa d'un referèndum per al 2010. El retrocés laborista s'atribueix més a un vot de càstig pels seus errors a l'Iraq i la seva política fiscal que a l'empenta dels seus oponents independentistes.

És una realitat que l'autèntic puzle de la no escrita Constitució brità- nica es troba a Escòcia i Gal.les (Irlanda del Nord pertany al Regne Unit però no a la Gran Bretanya, i això la converteix en un cas a part). Les dues primeres regions han patit obertament durant segles la creixent centralització del poder anglès, especialment els escocesos, que busquen el reconeixement de la seva identitat a Londres, Europa i a tot el món, encara que sembla que els seus esclats d'orgull i d'autoafirmació són més culturals i emocionals que basats en estratègies polítiques i econòmiques. En segon lloc, volen desembarassar-se de la seva estèril i babèlica relació amb Anglaterra, on, paradoxalment, la influència escocesa és arrasadora.

REPRESENTEN només el 8% de la població britànica, però són per tot arreu. Amb la victò- ria deTony Blair,fa deu anys, van entrar al regne anglès, on el seu presumible successor,Gordon Brown,és escocès com ell. Quatre dels cinc càrrecs més importants del país els ocupen escocesos, els últimslord chancellor(caps de l'Administració de Justícia) ho han estat i ho són, igual que els més alts responsables a Correus o al ferrocarril i també en el sector privat, les finances, la indústria, l'enginyeria...

L'accent a Westminster és més i més escocès, consolidat en les universitats d'Edimburg i Glasgow, que han reemplaçat les clàssiques universitats d'Oxford i Cambridge com a principals incubadores de polítics. I entre els conductors de televisió, les veus escoceses sonen més democràtiques i menys classistes que les dels seus col.legues d'Oxford.

Els escocesos estan fermament dedicats a forjar lligams alternatius amb altres regions europees per alliberar-se de l'abraçada anglesa, i busquen aliats continentals en una causa comuna contra Anglaterra. Delegacions escoceses visiten periòdicament Espanya i Alemanya per estudiar sobre el terreny l'efectivitat de l'estat de les autonomies, i van recolzar entusiàsticament l'emancipació de nacions a l'Est d'Europa i a l'antiga Unió Soviètica. Amb tot, els escocesos no es miren al mirall dels nous estats tribals i intolerants i sí, en canvi, busquen un paral.lelisme amb Noruega, d'una població similar i també beneïda pel petroli.

La confusió, atiada deliberadament pels polítics, està implícita en la difusa parauladevolution, utilitzada per primera vegada al Parlament de Westminster al segle XIX per descriure la concessió d'un autogovern pel poder central en el cas d'Irlanda.

Fa 40 anys, aquest terme es va posar novament de moda quan el Govern laborista va ser inesperadament desafiat pels respectius moviments nacionalistes a Escòcia i Gal.les. En aquesta última, el Plaid Cymru va veure el seu primer diputat a la Cambra dels Comuns, igual que el Partit Nacionalista Escocès (SNP), estimulat pel descobriment de petroli a les costes del Mar del Nord. Els laboristes van fracassar en les negociacions, mentre que els conservadors, que havien promès una assemblea escocesa, van arxivar l'assumpte quan van tornar al poder, el 1970.

Quatre anys després, elpremierlaboristaHarold Wilsones va trobar amb 11 escons escocesos i tres de gal.lesos, que, sumats, tenien la balança del Govern, i els titulars dels quals van posar com a preu la devolució a canvi del seu suport. El partit laborista va introduir les corresponents lleis per concedir la formació de parlaments propis i una substancial autonomia, encara que sense facultats per augmentar els impostos. Però quan van ser votades en referèndum no van aconseguir el necessari 40%.

ELS GOVERNSdeMargaret Thatcherno van necessitar comptar amb el suport escocès, de manera que van retallar les ajudes i van desmantellar importants plantes industrials a la regió. Les protestes van tornar a saltar i els conservadors van perdre vots en beneficis dels nacionalistes i dels laboristes.

Durant els anys 90, a Escòcia es va parlar clarament de separatisme, amb una ofensiva que va agafar Londres per sorpresa. Segons un sondeig divulgat el 1992, la meitat dels escocesos volia la independència, i el tabloideThe Sun, propietat deRupert Murdoch,donava el seu decidit suport a l'SNP. Però en els dies previs a les eleccions d'aquesta setmana, un altre sondeig proclamava que no més del 30% recolza la secessió, el mateix percentatge que el 1997 va demanar ladevolution, i notablement inferior al que recolza el partit que encapçalaAlex Salmond.

Notícies relacionades

Optimisme moderat

Liceu Mar, una oportunitat per a Barcelona

El líder nacionalista esperava obrir un camí sense retorn per omplir el buit que va deixar la desaparició d'un rei i d'un Parlament escocesos, ara fa 300 anys, al formalitzar-se la seva unió amb Anglaterra. Aquesta vegada no es podrà fer realitat el seu objectiu, malgrat la seva victòria de dijous i el fet que l'SNP estarà al Govern, però ha aconseguit disseminar el pessigolleig de la intriga sobre el futur de la unitat del Regne Unit.

* Periodista.