Astènia primaveral // XAVIER FEBRÉS
Sensacions
Un dels atractius més insospitats que ofereixen les tres escenogràfiques exposicions acabades d'obrir al públic en el gran edifici del Fòrum és la visió dels 18time lapque presenta la mostraBarcelona. Sensacions en pantalles de televisor.Es tracta d'una reducció a dos minuts de durada de la filmació feta durant les 24 hores del dia, amb càmera fixa, del moviment en 18 punts simbòlics de la ciutat. Cada 30 segons, la càmera filmava durant un segon al llarg de tot el dia. Una vegada editada la versió comprimida i ràpida que ara es presenta al públic, l'ull de l'espectador juga amb el temps i pot presenciar de manera real el canvi de paisatge humà que experimenten amb el pas de les hores, de l'alba fins a l'ocàs, la plaça de les pageses de la Boqueria, el cinturó de les Glòries, la plaça Reial i en molts altres punts coneguts de Barcelona. El desplegament ha estat ideat perRamon Folch,el mateix responsable de les espectaculars exposicions entre aquestes parets durant el Fòrum 2004. Les proporcions són ara més limitades, però tornen a donar un cert grau de vida pública al gran edifici blau. De passada, aprofiten per augmentar l'autoestima dels barcelonins amb arguments i la consciència cívica, amb el llenguatge actualment dominant de l'audiovisual.
Tanguista
Notícies relacionadesEncara tremolen les doctes parets de l'Ateneu Barcelonès arran del recent recital de tangos que hi va oferir a sala plena la cantant argentinaSandra Rehder per presentar el seu tercer disc, El exilio de nosotros, després de cinc anys de residir a Barcelona i d'actuar a totes les tavernes on l'hi han permès. El talent, la força i la musicalitat d'aquesta jove veu femenina tornen a posar les coses al seu lloc: el tango no ha estat mai un gènere de cançó lleugera. Per cantar-lo correctament cal haver patit una mica en aquesta vida i posar-hi el mordent dels budells, el coratge, l'ambició, la tendresa i l'esperit de risc que ella aboca a la ferotge vocació de consagrar-se precisament a Barcelona com a cantant de tangos. Té gairebé tots els elements per aconseguir-ho. Demà, dimecres, 4 d'abril, tornarà a actuar a l'hora de sopar al restaurant Vinateria de Verdi (Verdi, 138), als ambients d'origen que clamen per un escenari més ampli. Des de la instal.lació a Barcelona d'una altra excel.lent cantant argentina de tangos com és Elba Picó, que també prepara nou disc compacte, i de l'espectacle de Cecilia Rossetto Rojo Tango l'any 2001, al Teatre Principal de la Rambla, no havia escoltat una interpretació tanguera amb la força que hi posa Sandra Rehder. Al seu disc El exilio de nosotros inclou quatre poemes de la cantant que mereixen la mateixa atenció que la resta de cançons del seu repertori. A la caràtula de l'àlbum, la tanguera, tan guerrera, sosté: "El tango té orígens intensos, acumula tragèdia, carències, enginy, melancolia, amor, violència, follia, sensualitat i mort. ¿Com cantar això sense sentir un tremolor al cos?, ¿com oblidar la lletra?".XicrandaEl jardí del vell palauet okupat a Madrazo amb Alfons XII, l'antiga clínica maternal del doctor El exilio de nosotrosElba Picó,Cecilia Rossetto Rojo TangoSandra Rehder.El exilio de nosotros
okupatRipoll,