Set x set // ROSA CULLELL
¡Preparats, llestos, ja!
Aquesta columna és un joc. Amb premi per a la senyora i per al senyor. Llegeixin atentament les instruccions, posin en marxa el cronòmetre i esperin el tret de sortida. Tindran un minut per trobar el millor dia de la seva vida. Aquell que no oblidaran mai.
Si els ve de gust, escullin la nostàlgia. Però no se'm posin transcendents, oblidin les celebracions, fora que siguin dignes de ser recordades. Els casaments o les primeres comunions no sempre ho són. A
Ana Vilar, una nena amb qui vaig compartir altar, se li va enganxar el pa sagrat a la campaneta i, si no li dono un bon cop a l'esquena, s'ofega. Al meu marit i al seu germà Jesús els van vestir d'almi-
ralls; tots dos han passat dels 50 amb les fotos penjades a casa de la seva mare perquè les visites les disfrutin.
Poden apostar pel futur. Potser el millor està per arribar, encara que és una opció arriscada i basada en la pura expectativa. Per si de cas, jo m'estic organitzant a mi mateixa un viatge per al 14 de març del 2008. Aquell dia seré en una illa llunyana, de la qual no penso donar les coordenades. No vull celebrar l'edat fatídica envoltada d'éssers estimats. Em nego a encendre el llum i descobrir al rebedor els meus amics amb un cartell que posi: "Feliços 50". Segur que m'atraparien esgotada i sense haver anat a la perruqueria.
La tercera possibilitat és el present. El cafè que s'està prenent al bar de sota, amb la seva parella d'ahir a la nit, és el millor de la seva vida. En demana un altre, ben carregat, i el fa durar. Té raó. Aquest joc té molts premis, però s'emporta l'or qui compti amb un bon ara mateix. Juguem: ¡preparats, llestos, ara!
