Entrevista amb Mònica López // NÚRIA NAVARRO
"Sempre oblido els meus pronòstics i em mullo"
Mònica López (la Seu d'Urgell, 1975) ensenya el pas dels fronts amb un somriure anticiclònic. I intenta encaixar el refranyer antic en un clima postmodern que no fa gens de cas a les estacions. És la dona del temps de TV-3, la meteoròloga que, des d'Els matins de Josep Cuní, emergeix a poc a poc com la nova estrella del canal autonòmic.
--¿No s'havia llicenciat en Ciències Físiques?
--Sí. Quan vaig acabar la carrera, vaig enviar currículums a tot arreu. Vaig enviar una sol.licitud de beca per fer física de partícules a Polònia, una altra a TV-3 per a la secció de meteorologia... I va passar una cosa curiosa.
--Digui, digui.
--Jo compartia pis amb altres estudiants. El dia que ja l'havíem deixat, una de les noies va perdre un avió, va tornar al pis i va sonar el telèfon. Era el Tomàs Molina, buscant-me perquè anés a fer el càsting per a Teletemps, un canal de Vía Digital. A casa em van dir que no m'agafarien perquè no sabia parlar, ha, ha. Sempre he parlat ràpid.
--A casa es van equivocar.
--Sí. Al principi ho feia fatal, horrorós, ¡infame! Després vaig estar a Canal Meteo i, quatre anys després, vaig guanyar oposicions a TV-3.
--I ara ja és Miss Anticicló...
--Ha, ha. Només sóc l'única dona meteoròloga de TV-3. I Els matins m'ha donat opció de jugar altres papers.
--Per cert, ¿què hi ha entre vostè i Espartac Peran?
--Ha, ha. Som molt amics. La meva parella, el David, el coneix. Ha vingut a casa. Riem molt. Ens expliquem coses personals. Sempre em tira fora de pla, perquè entra molt ràpid, ha, ha... L'hi perdono.
--I si li dic Cuní, ¿què diu vostè?
--¡Exigència! És la persona més exigent que conec. Demana el 500%, el 1000%. Treballes amb certa tensió, i hi ha gent a qui això no li agrada. Però a mi sí. Se n'aprèn molt.
--¿La seva ambició és huracanada?
--Jo només vull passar-m'ho bé amb el que faig. No vull fer coses que no m'aportin satisfacció. Jo sóc meteoròloga, faig pronòstics, no puc fer segons què...
--¿I els Molina, els Mauri i d'altres la miren amb recel?
--No. Sóc una més.
--Doncs tenen fama de rars, els del temps.
--Tots tenim les nostres coses, ha, ha. Jo estic una mica pirada. Sóc molt pallassa. Per exemple, l'altre dia m'estaven fent metxes. M'havien omplert el cap de papers d'alumini i tenia a sobre un assecador que semblava una nau nodrissa. I em vaig dedicar a cridar: "Agent patogen no autoritzat...". Ha, ha.
--¡Qui ho havia de dir! Més curiositats, més.
--Sóc una boja dels anuncis de la tele. En el mòbil porto el tema de l'espot de Seat Altea, aquell de "los animales, de dos en dos...". I sóc hipocondríaca. I m'encanta dibuixar dones. La bellesa femenina em fascina.
--¿D'on ha sortit vostè?
--Sóc filla d'immigrants andalusos. La mare, que és d'un poble de Màlaga, va anar a treballar a la Seu d'Urgell i allà va conèixer el pare, que era de Sevilla i estava fent la mili. Tinc dos germans grans. El pare va morir quan jo tenia 3 anys. Això em va marcar.
--Naturalment.
--Crec que em vaig espavilar una mica abans. Recordo haver omplert jo mateixa la sol.licitud de beca a sisè d'EGB. Sempre he estudiat amb beques. I era la que sempre havia de tornar aviat a casa... Però era una bona nena. M'agradava estudiar.
--El seu català és de nota.
--Doncs quan parlo amb la mare, la gent flipa... Em surt l'andalús.
--¿És una dona del temps?
--Mmm. Em sento una mica carca amb el tema de les drogues. I em fan certa enveja els temps passats en què la gent lluitava per coses.
--¿Per què lluitaria vostè?
--Per la llibertat.
--¿I el canvi climàtic, què?
--Intento conscienciar. No podem aturar-lo, però podem no empitjorar-lo. Per això és important educar.
--Els seus fills tindran sort.
--No vull tenir fills. Tret que senti la crida de la selva... Però crec que hauria de cridar molt.
--¿Sent alguna crida?
--¡Jo vull saber! Tinc un complex d'ignorància terrible. Estic estudiant Polítiques a la UOC per entendre què passa. ¡És una de les coses que més plaer em donen!
--No només es penja del cel.
--El miro, sempre. No tinc cortines a casa. Tot són vidres. M'agrada aixecar-me de nit i mirar la lluna pel telescopi. És una bola de pedra suspesa enmig de la negror. Et col.loca a l'espai.
Notícies relacionades--I, si no la veu, en situació d'agafar el paraigua...
--¿Jo? ¡Sóc el súmmum del meteoròleg! Oblido els meus propis pronòstics i sempre em mullo.
