Emocionada defensa d'Oleguer

Estava preparant un article sobre el caos en què viu el futbol italià i partia d'una base que, amb el seu permís, prové de l'editorial queL'Osservatore Romanova publicar arran de la profunda corrupció que va afectar la Sèrie A la temporada passada. "No és només una ofensa a l'esport i els seus valors", deia l'òrgan vaticà, "sinó una ofensa a la nostra alegria infantil, a la nostra sana puerilitat, una dura sotragada per als nostres records, quan cor- ríem pel carrer, als garatges, darrere d'una pilota a la qual donàvem infinitat de puntades". Estava disposat a argumentar a favor del futbol amb altres cèlebres aportacions. El futbol és la nostra infància, el paradís on en una ocasió vam viure i al qual tornem cada vegada que en un dels nostres fills reneix la passió per aquesta cosa esfèrica que rodola sobre esponjoses gespes o duríssims camps de terra.

Al futbol devem, ho va dirCamus,tot el que sabem sobre la moral i les obligacions dels homes. Ho va dir pensant en ell, però crec que pot ser assumit per tots aquells que congeniem amb el que va escriure un dia el granBill Shankly,mànager i guru del Liverpool: "Alguns diuen que el futbol és més important que la vida i la mort. No és cert. És molt més important que tot això".

I

ALESHORESarribaOleguer Presasi munta el ciri amb el seu article aBerriai aLa Directa.¿Munta el ciri? Bé. Depèn de com es miri. ¿Hi ha algú que s'hagi llegit sencer el text? D'entrada, el firma amb el seu nom i amb un adjectiu:Consell de redacció d'Ordint la Trama.És a dir, el futbolista del Barça no s'identifica com a futbolista sinó com a membre de la direcció d'una revista alternativa de Sabadell que entén que "la cultura no és neutra". Ni la cultura, ni la personalitat d'un individu que, a part de ser futbolista, considera que té el dret i l'obligació d'apostar en contra de la Constitució europea i a favor de l'independentisme i d'Egunkaria.Però no deixa de ser un futbolista del Barça, per descomptat. I per això, els seus punts de vista són observats amb lupa. Vegem-ho.

A l'article, titulatLa bona fe,Oleguer Presasdescriu quatre blocs. En el primer, traça les línies asèptiques del panorama en què ens trobem. Diu queDe Juana Chaosés un criminal i que ara és a la presó per un delicte d'opinió. Després, en unacaptatiobastant hàbil, introdueix elleitmotivdel seu argument. Confia en un Estat de dret on la justícia sigui igual per a tothom. És la bona fe del títol. Més endavant, aporta exemples a través dels quals considera que aquesta bona fe pot trontollar. Finalment, en la resolució final, perfectament sarcàstica, reconeix que està fet un garbuix i que la seva bona fe es va esquerdant a força de comprovar que la hipocresia està esquerdant els principis de la democràcia.

És un article amb arguments perfectament discutibles i perfectament legítims. Està redactat per una persona informada, per un universitari que ha escrit un llibre, per un futbolista que va a l'estadi no amb un esportiu últim model sinó en furgoneta, i que llegeix.Oleguerllegeix (sóc testimoni directe de la seva afició per la literatura) iOleguerés així, com ha ditThiago Motta.És, a més a més, un defensa nat, sobri i concentrat, compost de fibra muscular i matèria òssia, i atresora virtuts com la seguretat i la tensió. Converteix el seu territori en un espai infranquejable, es concentra, s'avança i lluita. Aquestes últimes frases, tan entusiastes, no són meves, ho reconec. Les he robat aquesta mateixa tarda de la pàgina web de Kelme. A la fàbrica de vambes, controlada, com ha assenyalat EL PERIÓDICO, per la Generalitat Valenciana, estaven enamorats de l'esportista fins que l'esportista ha declarat coses que no eren del seu gust. La nota en la qual s'anunciava la rescissió del contracte signat entre Kelme iOleguerinclou conceptes com per exemple "defensa de la llibertat d'expressió i del lliure pensament", al mateix temps que es reconeix que la vinculació es basava "únicament en criteris esportius". ¿En què quedem? Si es basava en criteris esportius, ¿què té a veure amb ells la llibertat d'expressió?

Oleguerestà sent linxat en molts fòrums per un article que no és cap defensa del terrorisme ni del terrorista, per un article que no atempta contra l'Estat de dret, sinó que posa en dubte alguns dels mecanismes utilitzats per aquest Estat. ¿No pot, un futbolista, tenir una determinada consciència política? ¿Estem demanant que aquesta sana puerilitat dels espectadors es transmeti al cervell dels nostres jugadors? ¿Volem de debò que responguin "el futbol és així" com a màxima reflexió intel.lectual després d'un partit?

SI ÉS

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

AIXÍ,endavant amb els futbolistes convertits en màquines. Si no, atinguem-nos a les conseqüències. Si pensem, com feiaCamus,que el futbol és un llibre on podem aprendre sobre la moral i les obligacions, demanem no un, sinó dos, tres, milers d'Oleguer. Un pot estar o no d'acord amb el que ha ditOleguer,però jo em jugaria el coll pel dret que té a manifestar-ho. Almenys ha demostrat que el seu cap és tan potent per refusar un córner com per defensar una tesi. I això, amb tots els respectes, em sembla inusual i, fins i tot emocionant.

Escriptor.