cartes dels lectors (II)

LES METES DELS UNIVERSITARIS

Guanya el funcionariat

Jordi Franch Parella

Manresa

És un tema debatut i preocupant que els universitaris d'aquest país temin la cultura del risc i que es prefereixi molt abans ser funcionari que empresari. No és incompatible, encara que sí molt inusual, ser funcionari i empresari a la vegada. Pensem en els mestres de primària, professors de secundària i professors universitaris. S'aprofitaria molt més el seu enorme capital intel.lectual si existissin incentius a la funció empresarial en la jerarquia funcionarial. Això és possible. Serviria que en les oposicions a la funció pública (o en els concursos de trasllat, o en la promoció interna) es valorés com a mèrit puntuable crear una empresa (i ocupació). Una altra via complementària seria promoure els estudis d'empresa i economia, així com la cultura emprenedora, des de secundària.

CREIXEN ELS ACCIDENTS DE MOTO

Convalidació errònia

Marcos Palli

Barcelona

No hauria de sorprendre l'increment d'accidents d'escúters. Fa mitja vida que circulo sobre dues rodes i no havia vist mai tants accidents. Són molts els atrevits que amb la convalidació del carnet de cotxe amb el de motos de menys de 125cc s'han aventurat a comprar-ne una. I encara que el cotxe el conduïen igual de malament, almenys la carrosseria els protegia. Anar sobre dues rodes no és tan fantàstic: no dóna dret a canviar de carril sense mirar, a no respectar els més bàsics senyals de circulació i a aparcar on vingui de gust. A aquests imprudents hi hem de sumar els acabats d'arribar, que compren un petit, feble i barat ciclomotor per anar-hi dues persones. Trànsit vol ara que facin un examen pràctic. Fan tard.

VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

Més morts que ETA

Gerard Ballesteros Morillo

Barcelona

Sembla que els morts o els amenaçats de mort tenen categories diferents, valen diferent tant a nivell moral com a ulls de la llei. En 30 anys que ETA es dedica a matar ha llevat la vida a unes 1.000 persones, mentre que els morts, més ben dit les mortes, per violència domèstica, a una mitjana de 60 dones a l'any, sumen l'esgarrifosa xifra de 2.400. La prioritat, doncs, és ETA; el tema principal a l'agenda política és el terrorisme. ¿I el que imposa el masclisme? De Juana Chaos amenaça un jutge i el condemnen a 12 anys de presó. Unsenyoramenaça de mort la seva dona, davant un jutge, i li posen una ordre d'allunyament. ¿Tenen diferent valor en aquest país les vides?

FI DE L'ABOCADOR DEL GARRAF

Lluita estèril

Josep M. Comas

President de la Unió Muntanyenca

Eramprunyà de Gavà

En aquest fi d'any es va tancar l'abocador del Garraf. Trenta-dos anys després de la seva creació, es dóna fi a un dels punts més negres del nostre entorn. Però no s'ha clausurat per la pressió social, ni per la contaminació, sinó per haver arribat al límit màxim de la seva capacitat. Els que hem lluitat molts anys en contra de l'abocador, ¿ho hem de celebrar? Estic decebut per no haver aconseguit que se'ns fes cas. La història parlarà d'un abocador que no s'hauria d'haver creat mai; d'uns polítics que, malgrat els informes, el van defensar durant 30 anys; d'anuncis oficials del seu tancament, que sempre s'ajornaven, i, amb sort, també d'un petit grup de protesta que no va poder fer res per aturar el desastre. Encara que ens quedarà el record d'haver lluitat per una causa perduda.

ACCIDENT LABORAL A OLOT

Un any desinformada

Sonia Codina Sánchez

Vic

Algun lector recordarà que fa un any hi va haver una esllavissada al túnel que es feia a la variant de la Vall d'en Bas, a Olot. Hi va perdre la vida un vigilant d'explosius. Era el meu marit, Eudald. Va morir treballant perquè una ment lúcida va decidir posar una caseta amb gent a sota d'un pendent vertical de 14 metres de roques, on es fan voladures constants. Això està als tribunals, però tothom eludeix responsabilitats. El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, que em va prometre que m'informaria, no m'ha tornat a trucar. A la UTE formada per Fomento de Construcciones y Contratas i Servià Cantó el que més la preocupa és que jo divulgui aquesta informació. No aconsegueixo entendre la campanya de la Generalitat en què deixa patent la seva preocupació pels accidents laborals. L'anunci ha quedat maco, però s'ha de predicar amb l'exemple.

VIOLÈNCIA A LES AULES

Càstigs físics

J. Manel Garcia Albaladejo

Barcelona

S'han escrit moltes cartes sobre el tracte dels alumnes amb els seus professors. Quan estudiava a les Escoles Pies --ara tinc 52 anys--, els professors educaven amb violència i agressivitat, donaven cops a les mans o les puntes dels dits amb regles de fusta; donant cops al cap amb els artells o fent-te aguantar durant una hora, de genolls i amb els braços en creu, i davant de tots els companys, un llibre a cada mà, amb el consegüent dany moral i psicològic. Això que diu quela letra, con sangre entraestà caduc, com ho estan molts dels que se sentin al.ludits. És clar que sempre n'hi ha un de pitjor: a Somàlia, per exemple, castiguen amb fuetades qui fuma on no ho pot fer.

EL NU DE LA PERRUQUERA

Una ocasió perduda

Blanca Gotor

Notícies relacionades

De vegades, Carme Balcells...

Turista, no lloguis aquí o et multaran

Barcelona

Per un moment m'imagino el que va passar la perruquera gallega: no té preu haver de viure una cosa semblant a unexprés de mitjanit,però a Cancún. Penso en la tornada a caseta disposada a explicar a les amigues i família la seva experiència matrimonial i el fantàstic viatge d'àlbum de fotografies etern i, de sobte, un canvi d'escenari tan radical: la lluna de mel es converteix en lluna negra. Només hi ha un petit aspecte: abans de veure-li els pits (per cert, molt macos) m'hauria agradat sentir la seva versió dels fets, alguna cosa semblant a una petita anàlisi dels problemes que et pots trobar en diversos països per la seva situació política, i després...