Petit observatori // JOSEP MARIA Espinàs
Pobre campió maltractat
Molta gent sent passió per les carreres de cotxes i de motos. És molt comprensible: la passió ja comença pel cotxe propi, pel particular. No es tracta només de valorar-ne la utilitat --tots els cotxes fan, essencialment, la mateixa funció, que és traslladar d'un lloc a un altre. Aquest servei bàsic es dóna per descomptat. L'espai interior pot ser més o menys ampli i còmode, la línia del vehicle pot ser més o menys suggestiva, la marca pot ser més o menys prestigiosa, però la missió bàsica d'un cotxe és que, lliure d'avaries, ens sigui útil.
En les carreres de cotxes hi ha persones que hi projecten la passió per la velocitat que només els circuits permeten i pels riscos dels avançaments que no són admissibles en una carretera. I pel soroll espectacular dels motors. I, en definitiva, per la transformació d'un corredor en un heroi.
Fernando Alonso, doncs, és l'heroi actual de l'automobilisme, i la seva popularitat es multiplica a través dels mitjans de comunicació i les seves imatges. Confesso que mai m'ha despertat gaire simpatia, però això no té cap importància, ens passa a tots, resultem més o menys simpà- tics als altres amb independència dels nostres mèrits professionals. M'ha semblat sempre una mica massa cregut d'ell mateix.
El triomf té aquest perill. Quan se sap superar victoriosament un adversari en un revolt decisiu, a gairebé 200 km/h, l'admiració per un mateix és lògic que sigui notable. Aquesta alta autoestima és un ingredient important per progressar. Però siAlonso--admiració a part-- no em resulta, com deia, gaire simpàtic és perquè ha passat de la feliç satisfacció a una infeliç supèrbia.
Ho he llegit en aquest diari: "A vegades no tinc la sensació de ser tractat com es mereix un campió". Ignoro perquè l'automobilista està quei- xós de la premsa del cor, però la premsa, la ràdio i la televisió l'han fet famós per tot arreu. En qualsevol cas, les declaracions del pilot no m'ajuden a identificar-m'hi: "M'he passat l'any defensant els colors del meu país i aconseguint uns èxits que ens enorgulleixen a tots perquè, després, se'm tracti com se'm tracta". Això de "defensar els colors del meu país" defensant els interessos de marques publicitàries em sembla un gran sacrifici.
Però quan diu que el tracte que ha rebut "ha estat patètic per a Espanya", la megalomania del nacionalista que se sent superior a la seva pròpia nació és un cas realment de campionat.
