Dones que canvien l'islam

És un fet inqüestionable l'augment de conversions a l'islam. Els conversos provenen de situacions familiars molt diverses i molts han sigut catòlics practicants. Alguns han passat per un llarg camí de proves i de dubtes abans de fer-se musulmans, però no en conec cap que una vegada ha arribat a acceptar la fe islàmica s'hagi fet enrere. Naturalment, el percentatge d'homes i de dones conversos és similar, però cal admetre que a vegades sobta més que dones educades en la cultura occidental adoptin una doctrina la pràctica de la qual es percep com a difícilment compatible amb les idees de modernitat.

La feina que han fet i poden fer les noves musulmanes és tan notable com silenciada. Fa poc que es comença a divulgar l'obra d'algunes dones en el si de l'islam perquè les inèrcies són molt fortes i les discriminacions patriarcals heretades de la cultura tradicional han sobreviscut a les orientacions novedoses i profeministes de l'Alcorà --si tenim en compte l'època--, i els seus intèrprets i valedors han estat fins ara els homes. Sortosament, les coses estan canviant i és aquí on les converses poden jugar un paper important. Sense menystenir els impulsos renovadors que experimenta l'islam tradicional, l'entusiasme de les noves musulmanes i la seva diversa formació i procedència ideològica estan contribuint a dinamitzar la seva lògica evolució aportant-t'hi nous bagatges culturals.

La veritat és que les dones de l'islam tenen molta feina a fer. Penso en el 10 de gener del 2006 quan, amb motiu de la transmissió televisiva de la festa del sacrifici del xai, va quedar palesa l'exclusió de les musulmanes de la celebració i es va acusar els musulmans catalans de discriminació i de masclisme. En la següent edició, al final del 2006, dues fileres de dones que no passaven de la vintena es van poder veure darrere de tots. Caldrà que s'esforcin a recordar que la doctrina alcorànica no proporciona cap argument que permeti negar la participació de les dones en la pregària col.lectiva i que es disposa de l'exemple del profeta a favor de la seva assistència. Recordo l'estranyesa de moltes bòsnies, usuàries de les mesquites del seu país, en veure que aquí se'ls tancaven les portes dels llocs d'oració.

UNaltre punt conflictiu és si les dones poden actuar com a imams, és a dir, com a dirigents de la pregària col.lectiva, així com desenvolupar altres funcions de dirigents espirituals de la comunitat de musulmans. De moment, les fàtues emeses sobre aquesta qüestió passen per damunt del problema plantejat i responen afirmativament, tot indicant, però, que es refereixen a les oracions comunitàries fetes únicament per dones. Això no obstant, el 18 de març del 2005 una musulmana es va atrevir a dirigir una pregària mixta a Nova York i a pronunciar el sermó preceptiu dels divendres davant d'una audiència de més de 2.000 fidels. Es tracta de l'afroamericanaAmina Wadud,convertida a l'islam els anys 70 del segle passat, professora de la Secció d'Estudis Filosòfics i Religiosos de la Virginia Commonwealth University de Richmond i prolífica escriptora en defensa d'una relectura feminista de l'Alcorà.

Si bé l'acte va ser condemnat per la immensa majoria dels ulemes d'arreu del món islàmic, inclosos els més progressistes de la Universitat cairota d'al-Azhar,Wadudha reiterat diverses vegades aquesta funció de dirigent de la pregària, una d'elles l'octubre de 2005 a Barcelona amb motiu de la celebració del Primer Congrés Internacional de Feminisme Islàmic, organitzat precisament per conversos i converses catalans (i amb segona edició, també molt reeixida, el 2006). Les raons esgrimides per la condemna són gairebé les mateixes que s'argumenten per evitar la presència de dones a les mesquites en actes mixtos, però s'exceptua el fet que les dones puguin dirigir i fer les funcions d'imam a casa seva entre els seus familiars, bo i explicitant en aquests casos que llavors cal que se situïn al darrere per tal de garantir la decència.

EN EL

MATEIXsentit, va sorgir un altre conflicte el maig del 2006, a causa de la primera promoció de 150 dones marroquines que rebien, juntament amb 150 homes, el diploma que acredita que han cursat els estudis corresponents per obtenir el títol i poder exercir d'imam. Malgrat que el centre en qüestió depèn del Ministeri d'Afers Religiosos del Marroc, el Consell d'Ulemes Marroquins, presidit per reiMohammad VI,ha declarat unànimement que en el ritus malikita vigent al país es proscriu l'exercici d'aquestes funcions per part d'una dona. Els motius són diversos i van des de recordar que la pregària darrera d'una dona no és vàlida perquè es fan gestos i postures, inclinacions i prosternacions que no convé que la dona faci davant dels homes, fins a considerar que les dones no estan capacitades per actuar com a dirigents.

Notícies relacionades

Rajoy, ¿condemnat per Montoro?

A veure qui roba a qui

De moment, s'ha decidit que les integrants d'aquesta primera promoció de marroquines només podran impartir cursos de religió i aconsellar els fidels. Per això no sembla desencaminada la intenció expressada pel govern francès de crear escoles mixtes de formació d'educadors islàmics i fins i tot d'imams. La polèmica està servida i les dones musulmanes, que han canviat la seva vida i costums, poden contribuir eficaçment al canvi en positiu que necessita l'islam.

*Professora d'estudis islàmics.