L'entrevista // Francesc Miralles, per IMMA MUÑOZ
"La felicitat és no haver de pensar-hi"
Novel.lista i autor d'autoajuda
Francesc Miralles és Francesc Miralles quan escriu novel.les (Amor en minúsculaés l'última) i Francis Amalfi quan se submergeix en el món de l'autoajuda. Viatger i amant dels canvis, ha posat la seva irònica mirada en aquest univers de consells i esperances que molts critiquen, però que molts més consumeixen. Ell hi ha dedicat gairebé una dècada. El resultat ésL'autoajuda al descobert(Ara Llibres).
--Que sàpiga que està parlant amb una lectora d'autoajuda.
--Jo també ho sóc. Si no, no podria parlar del tema... De fet, els llibres d'autoajuda són d'aquells que, si es troben entre les revistes que hi ha a la consulta del metge, tothom fulleja, encara que no tothom reconegui que ho fa.
--És que sembla que ens n'haguem d'avergonyir.
--Està desprestigiat el terme, però els llibres de les grans religions són autoajuda, i no sempre de la millor qualitat literària.
--Vostè hi va entrar a fons...
--Vaig entrar en contacte amb els autors, els temes i l'ideari perquè em va tocar abordar-los com a editor, com podria haver estat editor d'una altra cosa. Però t'hi acabes enganxant.
--Doncs el seu llibre no deixa gaire bé el gènere.
--Ni malament. A mi el que m'agrada és qüestionar les coses. En l'au- toajuda hi ha llibres molt bons, de grans especialistes, altres que són refregits... i en el fons els uns i els altres insisteixen en idees que s'han anat repetint des de fa mil.lennis: és molt difícil dir alguna cosa que Buda o els grans filòsofs no hagin dit ja, o que el lector no sàpiga. Tots sabem en què fallem i què és el que necessitem.
--¿Llavors?
--És que una altra cosa és que siguem capaços d'aplicar el que ens convé. La funció del llibre d'autoajuda és assenyalar-nos el que ja sabem en un intent que el poder de la paraula escrita sigui el disparador que ens permeti portar-ho a la pràctica.
--I, diu vostè, són més barats que un psicòleg.
--I menys perillosos, perquè un bon psicòleg fa molt bé, però un mal psicòleg té un poder excessiu sobre el pacient.
--El tema estrella és la felicitat.
--Ningú sap què és la felicitat. Només s'entén en la desgràcia. Per un malalt, la felicitat és curar-se, i en aquell moment ho veu molt clar. Curiosament, quan ho aconsegueix ja no en diu felicitat, però si ho perd sabrà que la felicitat era allò. La felicitat és sempre el que no tenim.
--I, si algú en tingués la clau, estaria disfrutant-la sota d'un pont.
--I no necessitaria escriure llibres. En el fons, les persones que van pel món donant receptes tenen la inquietud de solucionar en els altres un problema que està dintre d'elles mateixes. Qui és molt feliç, ni hi pensa en tot això. La felicitat és no haver de pensar-hi.
--¿Què és el màxim en el gènere?
--La psicologia divulgativa. Està pujant el nivell del que interessa a la gent. Que triomfi un autor com Punset, d'un pensament elevat, indica que potser els lectors comencen a estar cansats de receptes senzilles i busquen llibres de més pes.
--Firma les seves obres d'autoajuda amb pseudònim. ¿Per què?
--És habitual. Molts autors d'aquests llibres també ho som de novel.les, així que ens guardem el nom per a aquesta literatura i inventem un pseudònim per a l'altra. A vegades ho demana l'editor: venen més els noms estrangers. Perquè un llibre d'autoajuda sigui efectiu, qui el llegeix ha de pensar que l'autor en sap molt més que ell, i si l'autor es diu com el veí...
--Francis Amalfi el va dur a la tele.
--Sí, vaig aparèixer aSexes,a TV-3. Francis Amalfi ha arribat a ser molt més famós que Francesc Miralles.
--¿I quan els llibres d'Amalfi es venien a dojo, no li venien ganes de dir "¡eh, que aquest sóc jo!"?
--Hi ha èxits que no vols que se't reconeguin. Jo no em sé veure donant receptes, dient a la gent què ha de fer. Krishnamurti afirmava que l'autoritat corromp tant el mestre com el deixeble, i jo no vull corrompre ni corrompre'm. El màxim que pot fer un autor és plantejar les preguntes perquè cadascú arribi a les seves respostes.
--Esperava extreure del seu llibre una llista d'autors abominables.
--No ho faria mai això. No vull despullar ningú, només dir com és el món de l'edició per dins. Puc qüestionar certes idees i conceptes, però no faré mai de policia de cap autor.
--Parlem dels bons, doncs. ¿S'atreviria a fer un cànon?
--Jo en faria un per a cada persona, però si hagués d'escollir un sol llibre seriaEl hombre en busca de sentido, de Viktor Frankl. Bé, iEl libro de la vida,de Krishnamurti: 365 reflexions que no plantegen cap recepta.
Notícies relacionades--¿Aquest llibre és un punt final en la seva carrera en l'autoajuda?
--Un punt i a part. Aquest món sempre em continuarà atraient.
