"S'ha de tornar l'honor als maçons"

Exgran mestre de la Lògia Simbòlica Espanyola

Assessora fiscal, casada amb un altre maçó, va ser la primera dona que va accedir al càrrec de gran mestre o presidenta de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, pionera a ingressar formalment al registre d'associacions. Tejerina va aconseguir posar remei en part a la discriminació que pateix la dona dins del seu col.lectiu, així com projectar cap a l'exterior les tasques d'una organització, diu, "plenament democràtica", arraconada entre històries tenebroses. AmbDe oficio masón(Espejo de Tinta) intenta obrir les finestres de la maçoneria.

--¿Quan va voler entrar-hi?

--Cap als 21 anys, quan vaig llegir un llibre de maçoneria. Em va cridar l'atenció la reflexió que es feia sobre la construcció del propi individu.

--¿Com va això?

--És una reflexió ètica. L'individu vol ser un mateix i es veu obligat a viure en col.lectivitat. La maçoneria mira de resoldre aquesta ambigüitat amb un principi fonamental de la tradició gremial, que és d'on venim. Nosaltres diem el següent: el que tu fas, et fa.

--¿Amb quina escala de valors?

--Els nostres principis són els d'igualtat, llibertat i fraternitat. També fomentem la tolerància, el respecte als altres, el fet de compartir, la feina en equip. Intentem fer un món més feliç. També és important que a les nostres lògies hi hagi persones de diferents creences i diferents ideologies. Així, es converteix en un centre d'unió, on tots hem d'aprendre a mediar, a respectar-nos, a tolerar- nos, a viure en pau.

--¿Per què aquesta fama negativa que els acompanya?

--És una mala fama construïda sobretot als països que han tingut dictadures, com Espanya. No és així en països que tenen democràcies molt consolidades, on la maçoneria és una organització més que treballa a la societat, que agrada o no, com passa a França o Bèlgica.

--A Espanya són minoritaris.

--En això es demostra el problema que va crear la dictadura. Si ens hi comparem, a França hi pot haver aproximadament uns 300.000 maçons, i a Espanya, uns 3.000. Aquesta imatge tan negra tampoc es dóna als Estats Units, on la majoria dels presidents, no tots, han estat maçons. Allà la maçoneria es veu fins i tot bé; es coneix pel que treballa, pels missatges que mira de portar a la societat.

--¿Què és el més important?

--Pensem que el més important és el coneixement i la cultura, perquè són els únics agents que ens poden alliberar dels determinismes, fins i tot d'aquells als quals ens porta la pròpia cultura. Per això la ma- çoneria es constitueix en un espai per a tots els seus membres i també en un espai des d'on lluitar per la resolució de conflictes, per actuar de mitjancers, perquè puguem resoldre les nostres diferències sense arribar a la guerra.

--¿Com poden canviar la imatge?

--Durant els sis anys que vaig ser gran mestre, un dels meus objectius principals va ser tornar l'honor als maçons. No a nosaltres, que ens l'haurem de guanyar, sinó a aquells que van ser afusellats o que van haver de fugir per defensar els seus ideals.

--Però continuen en la penombra.

--Els maçons hem de fer un esforç per explicar qui som. Durant el mandat de sis anys que he acabat, he convocat rodes de premsa, he participat en cursos d'estiu de les universitats i ara he concretat en el llibreDe oficio masóntot allò que penso. Però, a la vegada, hem de tenir una visió autocrítica per actualitzar la nostra imatge.

--¿Va ser complicat que les dones guanyessin protagonisme?

--En una organització on la tradició és molt forta, sempre és complicat canviar-la. Però a la Lògia Simbòlica Espanyola no ho va ser. Jo em vaig presentar a les eleccions amb un programa amb dos homes més. El programa va agradar i em van elegir sense problema. Però aquest problema sí que existeix en els àmbits on hi ha una maçoneria masculina important. Han arribat fins al punt de no considerar-te maçona, encara que siguis la presidenta de la segona organització en nombre que hi ha a Espanya.

--Pitjor per a ells.

--Opino que el mètode maçònic es compleix totalment quan l'home i la dona treballen en peu d'igualtat.

--¿On estan més presents?

--Entre els 3.000 maçons que som a Espanya, hi ha una mica de tot. Però crec que el col.lectiu que hi està més representat és el de l'ensenyament. La maçoneria sempre ha sigut una escola de formació del ciutadà; ha estat molt implicada en la Institución Libre de Enseñanza, a l'Escola Moderna. Ferrer i Guàrdia va ser maçó.

Notícies relacionades

L’amic Aznar

La trucada decisiva entre Feijóo i Ayuso

--¿Hi ha polítics destacats que pertanyin a la maçoneria?

--L'exministre i expresident de Ca- nàries Jerónimo Saavedra pertany a la maçoneria. José Luis Rodríguez Zapatero, em sembla que no, i que l'hi atribueixen amb afany de desprestigiar-lo.