La maleïda trampa identitària

L'adjectiuidentitarino ha existit en la llengua catalana fins fa ben poc. L'han començat a utilitzar aquells que pensen que els nacionalistes catalans --i també molts no nacionalistes-- estem massa preocupats per les coses relacionades amb la nostra identitat nacional. Només no estan preocupats per la seva identitat els que ja la tenen reconeguda. A nosaltres, se'ns qüestiona. Trobo estrany que s'estranyin de la nostra inquietud.

Des de fa poc, però, s'han inventat l'adjectiuidentitari,que els ajuda en la seva campanya, perquè és un adjectiu lleig, massís, pesat. Diuen que ens ocupem de coses identitàries i que, en canvi, oblidem allò que preocupa la gent. Però, ¿que potser no somgent,nos- altres? Sense entrar ara en les diferències entrecatalanistesinacionalistes, és un fet que, al Parlament català, els nacionalistes són majoria. ¿Com es pot dir, doncs, que ens preocupem d'allò que no preocupa? Perquè allò que ens preocupa a nosaltres és allò que, segons els números, preocupa la majoria, encara que no preocupi a alguns. (N'hi ha que només veuen el món per un forat: allò que no els preocupa a ells ja no és interessant. I es queden tan frescos, i tan moderns, i tan cosmopolites.)

A més, no és veritat que els problemes que alguns anomenen

Notícies relacionades

Prensa Ibérica i EL PERIÓDICO posen en marxa una nova tribuna informativa a Brussel·les

Illa avança enmig del soroll

identitarisestiguin oposats als problemes socials, culturals o econò- mics dels ciutadans. Així com la meva identitat no és independent de la meva professió, la meva edat, el meu sexe i les meves manies, així mateix la identitat d'un país va lligada a la seva economia, a la seva història, a la seva cultura, als seus projectes i aspiracions. No són coses separades, senzillament perquèla identitat, tota sola i separada de la resta, no significa res, no és res de res. Treballem per la nostra identitat quan sabem en quin país som i quan treballem per enfortir el benestar, la cultura, els sentiments, el comerç i, amb això, l'autoestima dels ciutadans d'aquell país.

La trampa identitària la paren els que tenen una altra identitat i que volen que tothom tingui la seva. Ho sento per ells, però la identitat no s'imposa.