La mala reputació

Georges Brassens,mort ara fa 25 anys, tenia una excel.lent mala reputació. Li agradava anar contracorrent, es malfiava del poder i criticava sense manies la moral petitburgesa.

Les seves cançons ho expliquen molt bé:"Mourir pour des idées, l'idée est excellente. Moi j'ai failli mourir de ne l'avoir pas eu, car tous ceux qui l'avaient, multitude accablante, en hurlant à la mort me sont tombés dessus". És una pena que amb la desaparició del francès dels plans d'estudis s'hagi perdut el plaer potencial de descobrirBrassens.Tradueixo, doncs: "Morir per les idees, la idea és excel.lent. Jo vaig estar a punt de morir per no haver-la tingut, ja que tots els que la tenien, multitud aclaparadora, em van caure al damunt mentre cridaven a la mort". Genial.

Notícies relacionades

Incertesa 80 anys després

Aigua per a Trump

Brassensva ser capaç, a les cançons, de barrejar tendresa i ironia, de cantar els companys de sempre, de veure la cara bona dels "mals costums" i de descobrir que en un racó de paraigua s'hi pot amagar el paradís. Per això, quan viatges per França no hi ha millor banda sonora que les seves cançons. Tot encaixa, fins i tot quan parla d'aquests poblets encantadors que només tenen un problema: estar habitats per imbècils."Cons",diu ell. I afegeix:"Le temps ne fait rien à l'affaire: quand on est con, on est con".O sigui: "El pas del temps no hi té res a veure: quan s'és imbècil, s'és imbècil".

En una cançó preciosa,Brassensdemana que vol ser enterrat a la platja de Seta per poder passar "la mort de vacances". Esperem que se n'hagi sortit i que en el seu paradís no hi hagi lloc ni per a la hipocresia ni per als torracollons. S'ho mereix. Com a epitafi, una frase seva: "Si Déu existeix, exagera".