Petit observatori // Josep Maria Espinàs
Paciència, la pluja és lliure
Tots sabem que la pluja és necessària. Però la nostra experiència ens pot fer creure que no té el do de l'oportunitat. Es posa a ploure el dia que havíem decidit anar a la platja. Aquests dies, més d'un aperitiu a l'aire lliure que s'havia previst com un pròleg a un dinar de casament s'ha vist esguerrat a causa d'un xàfec. Els cambrers
corren a emportar-se les safates amb canapès cap a dins del restaurant, i les truites de patates, i el pernil. Un desastre.
"Però si ahir feia un sol esplèndid...". Santa innocència. Ahir no s'havia organitzat un aperitiu a l'aire lliure. La pluja sempre està pendent de si pot aigualir alguna festa, alguna excursió. La pluja és antisistema.
Fa pocs dies, va caure amb un gran entusiasme durant l'hora i mitja en què el príncepFelipdonava l'acreditació corresponent a 2.031 nous policies. L'acte no es va interrompre. Els organitzadors van oferir paraigües al Príncep i a les autoritats que l'acompanyaven, però el Príncep el va refusar i, naturalment, els seus acompanyants van haver de fer el mateix.
No sé què hauria passat si l'escola de Policia hagués disposat de 2.031 paraigües, un per cada un dels policies que aguantaven drets, en formació, al pati de l'escola. Repartir-los potser no hauria estat una decisió gaire edificant. Un policia uniformat i amb paraigua no queda bé. Tothom a aguantar la pluja, doncs, seguint l'exemple principesc.
Un exemple de formalitat i d'enduriment davant l'adversitat, encara que algú pugui pensar que no és bo que el Príncep s'exposi d'aquesta manera a agafar una pulmonia. I que l'espectacle de 2.031 policies mullats de cap a peus no és el desitjable.
Però hi ha coses que no es poden suspendre. "No he enviat els meus vaixells a lluitar contra els elements", es va excusar el responsable espanyol quan va perdre la batalla de Trafalgar. Els "elements" no van fer fracassar l'acte al pati de l'escola de Policia. Però si el terra no hagués estat ben cimentat...
Notícies relacionadesEls partits de futbol tampoc s'interrompen per molt que plogui, mentre el camp no sigui un bassal. I els ciclistes continuen corrent encara que plogui a bots i barrals. Els tennistes, en canvi, per jugar necessiten una pista seca. I que no bufi gaire vent. I que hi hagi un respectuós silenci. Són els aristòcrates de l'esport.
Un dubte: ¿els campionats de natació se suspenen si plou?
