L'assaig defineix una cultura

He assistit a l'acte de presentació d'un preprograma del que serà la presència de la Cultura Catalana a Frankfurt l'any vinent com a convidada d'honor en aquella importantíssima Fira Internacional del Llibre que se celebra en aquella ciutat. De moment, bones paraules. Però caldrà que el programa ja sigui definitiu per veure quin paper s'acaba donant a la literatura catalana.

De moment, una reflexió. Com que s'ha anunciat que s'enviarien a Frankfurt una colla d'escriptors, amb la intenció de mostrar la vitalitat de la literatura catalana, i encara no se n'han dit els noms, voldria fer un suggeriment que em sembla indispensable.

Sempre es parla de poetes i novel.listes. N'hi ha de bons. Però no és habitual fer referència als assagistes. I a més a més d'haver-n'hi també de molt bons, a Catalunya, l'existència d'assagistes és el que de fet defineix una cultura rica i evolucionada.

D'alguns països poc desenvolupats --per nosaltres,exòtics--, n'han sortit alguns poetes i alguns narradors de mèrit. Els poetes són hereus, en gran part, de les cançons i la sensibilitat lírica dels seus avantpassats, i els novel.listes sovint són continuadors moderns de l'antiga tradició oral dels seus pobles.

Però en aquestes cultures difícilment es troben assagistes. Escriptors que tinguin com a ofici reflexionar sobre l'ètica, la renovació de les idees, els conflictes generacionals, el paper de les religions, la identitat de la dona, l'economia mundial, les relacions de l'espècie humana amb la natura...

Notícies relacionades

Pitjor és matar

‘European Bridges’

L'assaig és propi de les cultures complexes i avançades, que aporten noves informacions i interpretacions dels fets locals o universals. A Catalunya hi ha assagistes molt notables que han publicat llibres sobre l'educació, els nous valors de la societat catalana i europea, l'economia i la globalització mundials, la tecnologia i el progrés moral, estudis sobre Israel, l'Amazones, els filòsofs, antics i moderns... Són aquest gènere de llibres els que donen la dimensió d'una cultura. Una cultura que no compta, només, amb creadorsliteraris,sinó també amb un gruix de pensament sobre els temes que interessen arreu del món actual.

A la Fira de Frankfurt, aquesta riquesa assagística --i els que la produeixen-- hi ha ha de ser molt present. És bàsica per definir Catalunya com un país de cultura, participant de les inquietuds del nostre temps.