Hi va haver un geni que es va dir Mao

Si fos xinès i estigués aquests dies a Pequín, no em deixarien indiferent els 30 anys de la mort deMao.Correria a abraçar la mòmia o aniria a fer-li una botifarra. Ja sé que se m'endurien detingut per boig. Els xinesos no vibren ni a favor ni en contra. Esperen a veure què fa el veí.

Si els camarades del PC amb prou feines han recordat l'aniversari, si els articles periodístics de record han estat pocs i gens vibrants, i si la commemoració oficial ha estat de compromís, s'ha d'estar boig per exterioritzar el que se sent davant de qui va ser elGran Timoner, que, si ara visqués, segurament li prendrien el timó de les mans. La prova està en els actes principals de la commemoració oficial: un concert de títol retòric a l'estil dels anys 50,El Sol és més roig i el Comandant és el més estimat, i l'inici de la construcció d'un museu al seu poble, el llunyà Shaoshan. Els camarades ja han complert.

Notícies relacionades

¿Ha tornat Vinícius?

¿Pot seguir Sánchez?

El museu en una remota pro- víncia és el símbol adequat del que ha quedat del culte que es va tributar en vida al modernitzador del país per la força de la llei. Si algú vol retre-l'hi, que recorri uns quants milers de quilòmetres i que consumeixi allà les hores exalçant la figura del líder i que contempli els 6.500 objectes que va deixar perquè el futur el recordés. ¿Deu ser aquell el destí final de la mòmia? Podria ser. Pequín no està per a sentimentalismes. La contaminació, a més a més, podria danyar la potinga de l'embalsamament.

Un professor nord-americà ha explicat molt bé la indiferència de l'aniversari: "La nova cultura empresarial i de l'enriquiment han desplaçatMaodel mercat de les idees rellevants". El iuan és el iuan.