Català succeeix català
Que no diguin que els catalans som molt nostres. El presidentZapateroera molt lliure per posar una altra persona a succeirJosé Montillaen el càrrec de ministre d'Indústria, ara cridat per intentar que les urnes el legitimin com a successor deMaragall.I ha pensat que la persona idònia és el fins ara alcalde de Barcelona,Joan Clos.
Un català al Ministeri d'Indústria. "Lògic", diran els que s'aferren al tòpic de "la industriosa Barcelona". Una vegada en vaig acompanyar un per la ciutat. Havia llegit algun llibre sobre la indústria catalana del segle XIX i s'esperava trobar xemeneies a cada cantonada. Va quedar defraudat. Només va veure les del Paral.lel i la de l'Escola Industrial. Xemeneies sense fum, merament decoratives.
Notícies relacionadesNo demanem lògica a la política. Si la carrera política deCloss'hagués hagut de regir per la formació universitària que va rebre, hauria estat marcat per a la cartera de Sanitat, perquè els seus estudis van ser els de Medicina. Però els camins de la política són inescrutables. El futur deNarcís Serrahauria estat una cartera vinculada als diners, com ara Hisenda o Economia, ja que els seus estudis van ser d'Econòmiques. Però quanFelipe Gonzálezel va cridar el 1982 va ser per a ministre de Defensa. Un català a Defensa, entre entorxats i converses sobre ascensos.Serraera la negació.
L'alcaldia, planter de ministres i d'un president de la Generalitat. L'economistaSerrava deixar fama de bon ministre, perquè va saber posar ferms els comandaments que no reconeixien més autoritat que la seva, i el doctorClospot ser un bon gestor d'una cartera en la qual el més important és saber escoltar. L'encara alcalde no és sord.
