Unes vacances entre fàbriques i ciment

¿Què podeu fer avui, 10 de novembre, a Barcelona?

Últims dies de l’exposició ‘Perfect day’, del fotògraf Txema Salvans

¿Què podeu fer avui, 10 de novembre, a Barcelona?

ENRIC FONTCUBERTA / EPC

Ja fa moltes setmanes que han acabat les vacances, i ara que les fotos són, gairebé sempre, digitals s’ha perdut aquell bonic costum de guardar els records de cada estiu en un àlbum de fotos recopilatori que ens torna a aquells dies d’oci. Però hi ha qui converteix aquell període estival en el seu objecte d’estudi i de treball com el fotògraf Txema Salvans, que, en la seva exposició irònicament titulada Perfect day (presa de la cançó homònima de Lou Reed), llança la seva mirada crítica entorn de la sobreexplotació del litoral mediterrani. La Fundació Foto Colectania ofereix, fins al 21 de novembre, la possibilitat de descobrir gairebé mig centenar d’aquestes imatges preses des del 2005 fins al 2020 en diferents punts costaners des de Girona fins a Algesires, recollides igualment en un llibre.

No hi ha mar, però sí fàbriques

La seva col·lecció té diverses característiques. La primera és que en cap de les seves fotos es veu el mar, fet que considera clau perquè «amplifica la sensació d’estranyesa, de desolació, i sobretot m’ajuda a parlar del Mediterrani com un exemple de la qual cosa es denomina la tragèdia dels béns comuns en la qual diversos individus, motivats per l’interès personal i actuant racionalment, acaben per destruir un recurs compartit limitat (el comú) o sigui el Mediterrani, per terra, mar i aire», explica l’autor.

En la majoria de les seves imatges veiem gent humil en banyador en moments d’oci, però, al paisatge gairebé sempre hi ha un factor distorsionador que trenca l’idíl·lic descans: una fàbrica, una grua, el formigó o un anunci. L’economia, la indústria o el desenvolupament urbanístic estan per sobre del somiat paradís. En aquest sentit està també un monòleg de la sèrie True detective, que és destacat en un racó de la mostra. Es tracta d’unes frases de l’agent Rust Cohle, que interpretava Matthew McConaughey, en les quals qüestiona la irresponsabilitat humana davant la naturalesa.

Marina d’Or i les indústries

En les primeres imatges podem veure una piscina o unes barques infantils amb l’empleat que les cuida, el que s’encarrega dels inflables perquè saltin els petits i el de la carrossa, detalls d’Orpesa del Mar, la tan esbombada Marina d’Or, la ciutat de vacances, on una atracció mal dissenyada obliga que hi hagi un operari que empenyi la gent que baixa sobre un flotador per al següent tobogan. I fins i tot és l’entrada d’una plaça de toros deserta mentre l’està regant.

La gent a les piscines dels apartaments són altres dels seus protagonistes habituals, o prenent el sol al costat d’una enorme parabòlica, però els que de veritat impacten són els joves banyistes enamorats a la sorra entre barques i com les xemeneies d’una fàbrica al fons destrossant el romàntic moment a San Roque. Però no són els únics, també estan una família amb els seus dos gossos, una dona ajaguda en una hamaca i dues més amb la tortuga inflable o l’home en un camp esportiu, però l’escenari no canvia gaire a la seva esquena, l’skyline industrial.

La construcció i la calma

La construcció també acaba ofegant els que simplement prenen alguna cosa en una terrassa o la grua gegant que observa els que són al solàrium. Hi ha pescadors que intenten aconseguir la seva presa en una sèquia, una parella de pícnic a Cartagena al costat de la seu de la base de submarins de l’Armada i aparcaments de grans superfícies que serveixen de refugi per als que volen provar una petita moto o senzillament reposar.

La imatge de portada, Torrevella (sí, a Alacant, on regalaven els apartaments a l’Un, dos, tres...) és potser la més calmada, on els protagonistes semblen distribuïts en la perspectiva com si fos un quadro, asseguts o ajaguts en uns bancs, dempeus en unes roques o el nen amb el caçapapallones al costat d’una palmera i una caseta al fons. Tan sols la paperera poc estètica en primer pla espatlla el conjunt. Una vegada més, res és perfecte.

Una entrevista de propina

Finalment, després de la visita és recomanable acostar-se fins a la petita sala de projeccions, on es pot obtenir més informació sobre l’artista per mitjà d’una entrevista del programa Terrícoles, de Betevé, en la qual el periodista David Guzmán dialoga amb Salvans, que revela més secrets del seu treball i d’aquesta mostra. Una exposició que descobreix que, després del que podria ser un dia perfecte, s’amaga un decorat d’acer que mostra l’autèntica i crua realitat.

Notícies relacionades

‘Perfect day’

¿On?  Fundació Foto Colectania (passeig de Picasso, 14).

¿Quan?  De dimecres a dissabte (d’11 a 14.30 i de 16 a 20 hores). Diumenge, d’11 a 15 hores. Fins al 21 de novembre.

Preu:  de 3 a 4 euros.

Més informació:  Fundació Foto Colectania.