Una exposició celebra els 15 anys de ‘Polònia’

Aquests últims mesos sembla que el Palau Robert vulgui fer la competència al Teatre Borràs com la nova Casa del Riure. I és que, a la recent exposició dedicada al Tricicle, s’hi afegeix una altra de més modesta dedicada a commemorar els 15 anys del programa televisiu de TV-3,Polònia. Ja era hora que es reconegués i admirés l’injuriat gènere de l’humor que tant ens ajuda a veure els problemes des d’una altra perspectiva. Aquesta mostra, QU1N5 anys de Polònia, pot veure’s a l’entrada del recinte, al Pati de Carruatges i hi serà fins al 12 de setembre.

Per començar, es projecta un vídeo en què Toni Soler ens dona la benvinguda (tot i que no se sent gaire bé, ja que és un lloc de pas) amb algunes intervencions de l’avi que fa de guia al museu del temps del programa. Al costat hi ha, en un faristol, el completíssim llibre que repassa tota la història d’aquest espai de sàtira humorística que podem revisar per conèixer tota mena de detalls.

Els personatges i la història

El primer apartat està dedicat a Alguns sospitosos habituals i inclou 60 fotos amb alguns dels personatges que han aparegut en el programa ordenats alfabèticament des de Santiago Abascal fins a Montserrat Tura. Serveix per comprovar la impressionant tasca de caracterització i maquillatge i la gran varietat de gent que han imitat en funció de l’actualitat. Més enllà dels polítics, també serveix per recordar alguns personatges que ja no són habituals en el programa com la parella Santi Santamaria i Ferran Adrià o que recuperen eventualment, com Mònica Terribas i Jordi Basté, i actors que van passar per allà en temporades anteriors com ara Carlos Latre, Iván Labanda i Bruno Oro.

A la part inferior hi ha una cronologia que repassa els fets més importants ocorreguts entre el 2006 (la prehistòria amb la fundació de Minoria Absoluta) i el 2021 però no amb les fotos reals, sinó amb la seva representació polonesa. El nomenament d’El Bulli com a millor restaurant del món, el judici de l’11-M el «‘¿por qué no te callas?’», Millet deixa el Palau, Mas i Rajoy presidents, els papers de Bárcenas, el naixement de Podem, Colau alcaldessa, Puigdemont president, la llei del referèndum, l’article 155, Quim Torra president, el judici de l’1 d’octubre i l’arribada del coronavirus per finalitzar amb la presidència de Pere Aragonès. Un irònic repàs de la història recent.

Els millors esquetxos i seccions

El següent espai es dedica als Esquetxos Gran Reserva, gags memorables que es mantenen en la memòria dels espectadors. Es tracta de l’harikiri del tripartit i Josep Cuní i el seu inoblidable «¡Prou!» (tots dos del 2006), el règim de Franco i quan el rei se n’anava de «campaments» (2007), la «merda punxada d’un pal» que suscitava les enveges (2011), el llop del Palau (Millet) i l’«enfonsament» de Rajoy (2014), els genials croissants del cambrer que treu de polleguera els polítics (2015), una exposició de les seves perruques (2017) i la seva última genialitat, l’Ultranational Geographic, dedicat a les dretes.

En una pantalla es pot veure el muntatge De Polònia a Broadway, en què repassen alguns dels seus números musicals i, just al costat, Seccions VIP. Es tracta de les Polonews, rèplica dels Telenotícies, El veí denuncia, la cèlebre Algú ho havia de dir, La família, L’hora del lector (amb Pere Gimferrer i Quim Monzó), la Muntanya Rushmore catalana i personatges com Tomàs Molina i Ferran Adrià. A la dreta, una altra pantalla que projecta en bucleTots els esquetxos del món.

Els ‘cameos’ i el museu

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Un dels més simpàtics apartats és el dels ‘cameos’, en els quals Carrizosa, Aragonès i Mas, entre d’altres, expliquen les seves experiències amb el programa (aquest últim es refereix a l’eslògan que li van inventar «Amb il·lusió»), així com fotos dels polítics que han accedit a participar en el programa com Alberto Fernández Díaz, Duran i Lleida, David Fernández, Carme Chacón, la parella Ruscalleda-Adrià, la més recent Laura Borràs i l’enyorat còmic Pepe Rubianes. A la part superior, una imatge històrica amb l’equip del programa, actors, guionistes i tècnics posant al costat de polítics de les diferents formacions.

Finalment hi ha un minimuseu on es mostren les perruques dels personatges de Raquel Sans, Pasqual Maragall i Anna Gabriel, la porra del conseller d’Interior Felip Puig, l’esmentada «merda punxada d’un pal», el logo dels 15 anys, els croissants de la discòrdia i, a dalt, la gàbia del canari de Monegal. Just davant hi ha l’Estatut de Catalunya (destrossat) i la disfressa del follet del federalisme. En unes columnes podem veure un índex onomàstic dels 881 personatges que han representat i ens ofereixen a la paret altres impressionants xifres abastades: 6.820 esquetxos 368 musicals, 597 programes, 17.890 minuts i 207 ‘cameos’. Polònia ha contribuït a la nostra salut mental al mostrar-nos la política i la vida quotidiana des d’una altra perspectiva i sempre amb l’humor com a bandera, l’única que no es discuteix en aquest país.