On Catalunya

QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

Beethoven s’instal·la a Montjuïc

Totes les seves sonates per a piano es podran escoltar en diferents espais

Beethoven s’instal·la a Montjuïc

ELLEN DIEDRICH / STUDIOAPARTE

6
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

El 2020 es van complir els 250 anys del naixement d’un dels compositors més famosos de la història, Ludwig van Beethoven. Estaven previstos una infinitat d’actes dedicats a la seva obra, però molts van haver de ser suspesos pels motius que tots coneixem. Per això és una gran notícia que algun pugui recuperar-se. És el cas de l’ambiciós projecte Marató Beethoven a Montjuïc, que consisteix en la interpretació de totes les seves sonates per a piano en diferents espais emblemàtics de la muntanya. Es tracta de la primera col·laboració entre dues entitats que pretenen convertir la ciutat en una capital musical internacional, Barcelona Obertura Spring Festival i el Concurs Maria Canals, que ha seleccionat acuradament els onze pianistes que portaran a terme, els deu concerts, majoritàriament joves talents locals, i que ha col·laborat en la redacció d’aquest article. Apaguem els mòbils i guardem silenci, que ja surten els artistes...

Del Mies van der Rohe al MNAC

El primer dels centres que acolliran aquests recitals és el Pavelló Mies van der Rohe on Marc Serra i Noelia Rodiles inicien avui el recorregut per la integral. Tots dos s’enfronten a un repte majúscul, cada un per la seva banda. Marc Serra ens interpretarà la Sonata 15 Pastoral que ens anuncia la deessa del Romanticisme, la Naturalesa, com la simfonia amb el seu mateix epítet. Perfecció formal i complexitat tècnica que, com tota obra mestra, es fonen en certa lleugeresa i gràcia i una absoluta bellesa. Per la seva banda, la intervenció de Noelia Rodiles destaca per la interpretació de la Waldstein, num. 21. Publicada el 1805, porta el segell del Beethoven amb caràcter i geni que, des del primer compàs, ens desafia a entrar en un estat d’inquietud serena que agita la nostra percepció. Un torrent d’energia, plenitud sonora i emocionalitat d’un mestre de l’escriptura per a teclat que ha deixat el llegat més gran per a piano de la història.

Ens traslladem ara al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que acollirà tres concerts el dissabte 5. La mataronina Marta Puig ens cita per mostrar-nos el vessant més líric i emotiu del jove Beethoven que començava a conquistar Viena. La dificultat més gran per a la intèrpret amb la famosa Patètica, op. 8, és transmetre la serenitat en forma de calma continguda amb la qual s’inicia l’obra, d’una senzillesa melòdica tan evident que amaga tota una càrrega emocional tan forta que és fàcil entendre el sobrenom: el patetisme. Es tracta d’una perfecció estètica tan sublim que dol i el sofriment existencial connecta l’oient amb la intèrpret.

L’escola vienesa

Per la seva banda, Maria Canyigueral ens farà el seu propi tour de force amb les sonates 20, 2, 3 i 13. Les més primerenques signifiquen la separació de Beethoven amb Haydn i Mozart, els tres representants de la Primera Escola de Viena. En el seu despertar a la capital eterna, Beethoven marca el seu distanciament amb el seu mestre, Papa Haydn i, per exemple, substitueix, en la 2 i la 3, el minuet clàssic per un scherzo ple de caràcter i empenta com a tercer moviment, o en la 20 que, tot i que popularment se la denomina Sonata fàcil, pot arribar a ser un malson tècnic i expressiu, amb un caràcter transparent i d’una claredat formal que la fan molt lluminosa i atractiva pianísticament.

Mario Mora s’enfronta a l’1, la 9 i la 16, les primeres de les quals està dedicada al seu mestre, Haydn, i, tot i que fos el seu debut en el gènere, ha quedat com una de les més reconegudes, pel seu característic motiu ascendent que arriba a convertir-se en l’eix. La seva harmonització per a quartet de corda està considerada una de les fites més rellevants a nivell compositiu de Beethoven. Tot i així, el format original per a piano pot considerar-se un mer divertiment. En canvi, la Sonata 16 presenta alguns dels trets menys convencionals, segurament, en un estat de torbació que va coincidir amb la confessió als seus germans de la seva desesperació per la creixent sordesa.

Entre el CaixaFòrum i la Fundació Miró

Amb aquest estat d’ànim, Víctor Braojos tanca la jornada a CaixaFòrum amb la Marxa fúnebre, on Beethoven beu de Mozart amb la introducció del tema amb variacions. Es pot afirmar que anuncia l’estil genuïnament beethovenià que es percebrà en altres gèneres i les posteriors 16 sonates. L’obra, d’una melancolia lluminosa, recull la idea de la mort romàntica de l’heroi, amb moments de veritable patetisme i turment existencial, inherents al compositor.

La Fundació Miró es converteix en sala de concerts a les mans de Juan Barahona i Eudald Buch. Juan Barahona ens interpretarà, el diumenge 6 al matí, la Hammerklavier, que deu el seu nom a la voluntat de diferenciar el clau (de corda pinçada) del pianoforte (de corda percudida) amb el qual les dinàmiques i la pulsació estan molt marcades, justament, perquè el clau no és capaç de generar aquests matisos. Per la seva banda, Eudald Buch ens delectarà amb la 10, l’11 i la 30, un Beethoven de maduresa i plenitud que, en el cas de les dues primeres, són més rellevants per ser coetànies a l’evolució de gèneres com el del quartet de corda que per la seva pròpia idiosincràsia, i la 30 ens aboca a la culminació del gènere per part del mestre de Bonn, amb una recerca de la concisió tècnica i expressiva.

Final de festa al Conservatori del Liceu

Notícies relacionades

El final de festa, ja a la tarda, el certamen deixarà la muntanya per situar-se en un dels temples de la música, el Conservatori del Liceu, que acull un trio d’asos de la mà de Marc Heredia. Clar de lluna és la icona per excel·lència de l’obra per a piano de Beethoven i, per extensió, del repertori canònic per a l’instrument. Potser es deu a la història d’amor que hi ha darrere o a l’evocatiu de l’harmonia, que es desprèn des del primer compàs, i la bellesa plena de dolor i d’una apaivagada passió. La tempesta és un torrent de dramatisme, un cop a la serenitat de l’oient i, al seu torn, una possible evocació de l’obra homònima de Shakespeare. Finalment, l’Apasionata, presenta encara més turment i manifesta Beethoven com a perfecte arquitecte formal i artífex del sublim sonor.

D’aquesta mateixa època és Les adieux, interpretada per la primer premi Maria Canals 2014, Regina Chernychko, que s’obre amb aire misteriós i certa contenció, que simbolitzen l’exili i penediment de l’arxiduc Rudolf d’Àustria. La intervenció de la pianista es completa amb la interpretació de la 32, l’última sonata del catàleg i que, alhora, tanca un món i deixa entreveure tota l’eternitat. Jorge Nava, semifinalista de l’edició del 2019, deixarà l’empremta del seu talent amb la número 4, potser, per la seva durada, la més monumental i arquitectònica de la seva obra, que es contraposa amb la necessitat de concisió de l’últim Beethoven. Tres dies per fer un intensiu de Beethoven i, de passada, recórrer la muntanya més cultural de Barcelona.

Marató Beethoven a Montjuïc

¿On?  diversos espais de la muntanya.

¿Quan?  des d’avui, divendres, i fins diumenge.

Preu:  gratuït (imprescindible reserva prèvia).

Més informació:  Barcelona Obertura Spring Festival.