El 30% dels assalariats de Barcelona són estrangers que destinen un 42% d’ingressos a la vivenda

Aquesta desigualtat no és casual: s’explica per la presència en sectors amb escassa remuneració, els contractes temporals o parcials no desitjats i unes trajectòries laborals plenes d’interrupcions. Tot això dibuixa un panorama de precarietat estructural que afecta de manera desproporcionada els qui han arribat de fora i que condiciona no només el seu present laboral, sinó també les seves possibilitats de futur.

Un de cada quatre barcelonins prové d’un altre país, una xifra que no para de créixer en el balanç del padró municipal que el consistori publica anualment. Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament ha considerat pertinent conèixer millor les dinàmiques migratòries per dissenyar polítiques públiques més adequades i ajudar a contrarestar els discursos d’odi.

Salari 9.000 euros inferior

Les persones que migren a Barcelona estan molt vinculades al mercat de treball, ja que migren a la recerca de noves oportunitats. No obstant, massa sovint es troben amb llocs de treball en sectors que requereixen més implicació i amb salaris més baixos. Les dades de l’informe ho demostren. El 60,5% de les treballadores de la llar i les cures són estrangeres, en un sector altament feminitzat, precaritzat i amb escassa cobertura de drets socials. Un altre exemple són els assalariats en l’hostaleria: el 47% són de nacionalitat estrangera.

Tot això s’acaba traduint en un salari mitjà anual que és gairebé 9.000 euros inferior al de la població de nacionalitat espanyola, situant-se en 21.747 euros el dels estrangers davant els 30.73 2 euros dels espanyols. La cinquena tinenta d’alcalde, encarregada de l’àrea de Promoció Econòmica, Raquel Gil, aposta per abordar els reptes en el mercat de treball com l’acreditació de competències o el reconeixement de títols que permetin «aprofitar el talent de les persones que s’incorporen i que també ho facin en millors llocs de treball i en millor qualitat».

«Tenim situacions i sectors molt precaritzats que estan sent nínxols d’ocupació de les persones migrades. Necessitem millorar les condicions laborals perquè els seus processos s’ajustin més a les seves necessitats», ha afegit. Des d’aquesta perspectiva, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, fa «una mirada crítica» perquè «sovint són persones que tenen una qualificació superior als llocs de treball que estan ocupant», cosa que també té un «recorregut de millora» quant a l’acompanyament que pot fer l’Ajuntament.

En dades, el 43,3% dels estrangers tenen estudis superiors en comparació amb el 33,9% dels espanyols, i el 12,9% té estudis primaris o inferiors davant el 16,5% dels espanyols.

Rendes més baixes

Notícies relacionades

La Barcelona amb menys nens de l’últim segle bat un nou rècord d’habitants

Un home es baralla amb una dona gran al metro de Barcelona per ser «espanyola»: «Aquí no viuràs a gust mentre Puigdemont hagi d’estar a Bèlgica»

Com a resultat, la població d’origen estranger ingressa rendes més baixes i està més exposada a la pobresa, una cosa que es veu incrementada amb la pujada del cost de la vivenda. De fet, l’exclusió de la vivenda afecta els estrangers de manera especialment intensa.

L’informe també destaca la desigualtat entre el que destina a vivenda la població estrangera i l’autòctona. També es produeix una gran diferència. De mitjana, els estrangers destinen un 41,6% dels seus ingressos a cobrir les despeses de vivenda mentre que les llars autòctones hi dediquen un 18,5%. A més, el 70% de la població migrant viu en pisos de lloguer davant el 20% de la població espanyola.