Drac Màgic revela els seus secrets educatius

La cooperativa audiovisual Drac Màgic va néixer el 1971 amb la sana vocació d’educar els nens en l’art del cine. D’això ja fa mig segle, cosa que vol dir que ha format diverses generacions i vist néixer centenars o milers de cinèfils que van aprendre a veure les pel·lícules més enllà del pur entreteniment. I, és clar, després de tant temps, aquests nens són pares o avis i han transmès la seva passió als més petits, una cadena sense fi que té un valor incalculable. Per celebrar aquests 50 anys han organitzat una sèrie d’activitats paral·leles que estan arribant al final, però acaben de posar en marxa el seu llegat més important, la completíssima exposició virtual 50 anys d’històries de cultura audiovisual. Aquí trobarem un repàs de la seva trajectòria i les persones que ho han fet possible, però també els seus secrets més ben guardats, uns interessantíssims recursos didàctics que podem descarregar gratuïtament per completar el visionament de determinades pel·lícules.

50 pel·lícules per analitzar a casa

Aquest apartat és el més atractiu per al públic en general. Té dues branques, la primera es titula 50 anys, 50 films i destaca una cinquantena de pel·lícules clàssiques i contemporànies, així com cintes infantils i juvenils que han integrat moltes de les seves sessions, totes disponibles a la plataforma Filmin. Entre les primeres hi ha, per exemple, El cuirassat Potemkin, El gran dictador, La recerca del foc, La nit del caçador, La tierra de la gran promesa, Tristana, dues obres de Truffaut (La piel suave i La pell dura) o La sal de la terra. Entre les més recents hi ha el drama laboral Dos dies, una nit i moltes amb contingut feminista (el seu equip és, en la gran majoria, femení i és un altre dels seus puntals d’actuació) com Las mujeres de verdad tienen curvas, Viaje al cuarto de una madre o Whale rider. No podien faltar les dedicades als més petits (Wallace i Gromit, Grand Prix a la muntanya dels invents o La revolta dels contes) o els que són una mica més grans (Binti, Primeres solituds o Tomboy).

De totes s’ofereix una petita fitxa tècnica, s’especifica per a quina edat és més recomanable, els valors que pretenen treballar i, el millor, comparteixen amb nosaltres el material educatiu que han fet servir amb cadascuna, un recurs ideal tant per a les famílies com per a les escoles. Per exemple, a El gran dictador repassen el context històric del nazisme, es marquen uns objectius pedagògics com conèixer les idees hitlerianes, valorar els sentiments jueus o el seu missatge d’esperança. Proposen unes preguntes sobre el film per debatre amb els nens, així com diverses activitats complementàries com elaborar una llista de personatges en funció de la seva actitud al llarg de la trama o una fitxa de treball en què han de respondre preguntes concretes. I el mateix amb les altres pel·lícules que integren aquesta selecció.

Temàtiques i metodologia

L’altra branca és Fragments de Cinema. Aquí s’aborden quatre temes concrets: Cinema i educació, Cinema i història, Cinema i pintura i Modes de representació. En aquest cas l’objectiu és que els nens aprofundeixin en cadascun proposant un llistat de pel·lícules. Per exemple, a Cinema i pintura recomanen el documental El sol del membrillo, Llums i ombres, El contrato del dibujante, Barry Lyndon, Cabaret o Un chien andalou. En un dossier descarregable podem descobrir els motius pels quals les inclouen, així com ofereixen un muntatge de vídeo d’una mitja hora de durada amb escenes de cadascuna.

Entrem ara a Relats, dividida en tres seccions principals que, al seu torn, ens portaran a més divisions. Educació audiovisual s’ocupa de la metodologia que fan servir, com relacionen el cine amb la història o la problemàtica femenina, la renovació pedagògica, la iniciació a la lectura d’un film o els seus plans de futur, la coeducació igualitària o la relació amb les imatges. La segona és Cinema i feminismes, amb diversos subapartats sobre el pensament cinematogràfic feminista o l’arxiu sobre la Mostra Internacional de Films de Dones, que també organitzen. Per acabar, a Distribució de cinema infantil expliquen la seva trajectòria en aquest sector, que es va iniciar amb el doblatge al català de La Ventafocs i s’ha anat estenent fins arribar a la creació de les seves pròpies produccions audiovisuals.

La seva història i els seus artífexs

Anem ara a Trajectòria, representada per les tres branques d’un arbre. Aquí trobarem la genealogia dels tres elements que la integren: l’educació audiovisual, la distribució de pel·lícules i el seu compromís feminista. En moltes ens dirigeixen a un enllaç que ens ofereix més informació sobre les activitats que organitzen (com Kinosaure), els premis que han rebut o les mostres cinematogràfiques que han organitzat.

Però rere tot aquest treball hi ha Equips, persones amb noms i cognoms que han sigut els artífexs durant aquest mig segle, majoritàriament, dones. Lògicament, ha anat canviant, afegint noves integrants i col·laboradores, des dels temps de les pioneres Dolors Manté, Marta Selva o Anna Solà. Podem veure les cares de molts d’aquests organitzadors en plena feina o en actitud distesa. Hi són tots els noms (adjunten un mail per si s’han oblidat d’algú), així com els dels experts que hi han col·laborat en determinades ocasions com ara directores (María Ripoll, Isabel Gardela), actors (Quim Lecina), escriptores (Mercè Ibarz) o periodistes (Elena Hevia o Jordi Picatoste).

Entrevistes i actes commemoratius

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

El penúltim apartat està dedicat a les entrevistes amb membres de l’equip al llarg dels anys en les seves diferents àrees (com la cofundadora Dolors Manté), periodistes que n’han format part (Casimiro Torreiro), el director de la Filmoteca de Catalunya amb què col·laboren habitualment (Esteve Riambau), estudiosos del cine (Ramon Espelt o Antoni Kirchner) o exhibidors cinematogràfics (Toni Espinosa, dels Cinemes Girona). Per acabar, ens expliquen els actes commemoratius que han organitzat per celebrar aquest cinquantenari, gairebé tots ja celebrats, tot i que encara es poden disfrutar els dos últims. ¡Que el foc del drac ens il·lumini, almenys, durant 50 anys més!