QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

En els límits de la intimitat

La Sala Flyhard estrena la comèdia negra ‘La vida pornogràfica’

Eduardo de Vicente

En els límits de la intimitat

¡Quantes vegades haurem escoltat la frase que «una imatge val més que mil paraules»! Probablement sigui certa, però la veritat és que s’ha quedat una mica desfasada. Avui dia no es busca una imatge, sinó un vídeo, en moviment. El millor exemple són els informatius en què moltes vegades es colen notícies irrellevants pel simple fet que porten un vídeo impactant associat. Sembla que el que no està filmat no existeix i té més importància que altres esdeveniments que no en tenen. Aquest és un dels diversos temes que planteja La vida pornogràfica, de Carles Mallol (Les males persones, Tornem després de la publicitat) dirigida per Gorka Lasaosa (Oscuridad, Mata el teu alumne), que acaba d’estrenar la Sala Flyhard.

L’escenari representa una habitació amb el llit i la tauleta de nit, els llums, uns petits quadros i, a terra, una alfombra. Davant, una cadira, una taula, unes lleixes amb llibres, una planta i una televisió sobre la qual s’aniran projectant els quatre elements principals que complementen la trama: sexe, porno, vida i mort. Els primers en aparèixer són el Lluís (Pepo Blasco, amb una veu profunda que sembla sortida d’un estudi de doblatge) i la Míriam (Patrícia Bargalló), un matrimoni que comparteix més de dues dècades en comú i que té un fill, l’Eric (Pablo Hernández, amb un look que ens fa inevitable recordar Harry Potter).

El vídeo de la discòrdia

Tots dos porten preparant en secret un vídeo per al noi en què es reuneixen tots aquells moments importants de la seva vida, les seves primeres vegades, i pensen entregar-se’l ben aviat, quan compleixi els 18 anys. Fins aquí tot normal (més o menys), però és que el Lluís creu que és imprescindible que en aquest resum vital també filmin la primera relació sexual del fill. Ella dubta, però ell és molt persuasiu, té arguments per a tot i està segur que la convencerà, pensa que sense aquestes imatges hi haurà un buit evident en la seva vida i que l’estaran castrant.

Però això no és tot... ¿com resoldre-ho tècnicament? ¿posar una càmera sense que ho sàpiga o endinsant-se en la seva habitació? ¿quins plans utilitzar? El Lluís creu que és una herència que li han de llegar, educar-lo per mitjà de les petites coses que han format part de la seva evolució, i li assegura que si ella no hi està d’acord, no ho farà. Paral·lelament, la Míriam està nerviosa, s’encalla amb les paraules, és incapaç de dir «fracàs» i la conversa els porta a rememorar les seves agradables últimes relacions i a anar pujant de revolucions fins a acabar al llit. Aquest primer tram resulta molt divertit en vista dels motius surrealistes que exposa el pare que desconcerten la mare i sorprenen el públic.

Tota acció té conseqüències

En les escenes següents, el fill (i els espectadors) veurà el vídeo final i coneixerem la seva reacció en vista de l’inesperat regal i les conseqüències, tan insòlites com lògiques, que tot això provocarà. L’obsessió per les imatges en moviment és el tema principal, però també aborda el dret a la privacitat, a la intimitat, la responsabilitat dels pares de cara als fills i com els fills imiten els comportaments paterns. Ens fa reflexionar sobre si preferim tenir les nostres experiències gravades o viure-les. Tots tenim un amic o familiar que es dedica a filmar tot el que passa però que, mentrestant, s’està perdent el que en realitat està tenint lloc, l’entorn que acompanya cada situació, i es limita a veure’ls pel petit objectiu de la càmera.

I el cert és que la majoria d’aquestes imatges no les tornarem a visionar i, pel camí, haurem perdut gran part de l’emoció de viure-les. Per acabar sona el Creep de Radiohead versionat en to vintage per Richard Cheese i la seva lletra adquireix significat: «Tu ets fotudament especial, però jo soc un desgraciat, soc estrany. ¿Què dimonis faig aquí? No pertanyo a aquest lloc» i la frase final: «Ella està corrent per la porta». Si no volem ser uns ‘weirdo’ més val que deixem la tecnologia de costat i aprenguem a disfrutar dels petits obsequis que ens dona la vida, que pot i ha de ser més intensa que pornogràfica.

Et pot interesar

‘La vida pornogràfica’

¿On?  Sala Flyhard (Alpens, 3).

¿Quan?  a les 12, 19 i 20 hores, segons el dia. Fins al 2 de maig.

Preu:  16 euros.

Més informació:  Sala Flyhard.