QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

Sis personatges (o més) a la recerca d’un actor

Albert Requena es multiplica a la Fènix a ‘L’assasí imprevist’

Eduardo de Vicente

Sis personatges (o més) a la recerca d’un actor

A les pel·lícules d’intriga, l’assassí sol ser sempre qui menys t’esperes. És de suposar que aquesta és la premissa en què es va basar l’escriptor i reconegut cinèfil Francesc Marí per crear L’assassí imprevist, una obra que combina humor amb un punt de suspens dirigida per Montse Bonet (Deliri a dos) al servei d’un camaleònic Albert Requena (Money) que interpreta sis (o més) personatges a la recerca d’un actor que els representi. Aquesta és la proposta de la Sala Fènix per a aquesta setmana, ja que tan sols es podrà veure fins diumenge.

L’escenari està únicament ocupat per unes lleixes metàl·liques a l’esquerra i un tamboret sobre el qual està assegut un paio tímid i introvertit amb camisa blanca i pantalons foscos, el senyor X. Està emmanillat i sent interrogat per un inspector que pretén esbrinar què va passar a casa dels Smith. En aquesta ocasió, com al llarg de l’obra, Requena es desdoblarà en els dos papers remarcant clarament les diferències de veu, tons, gestos i moviments perquè l’espectador pugui distingir-los amb facilitat.

El notari i la família rica

X és un notari a domicili de 41 anys separat, solitari, aprenent de mag i una mica apocat. La detenció el porta a recordar la seva arribada a la mansió dels Smith, on un criat li ensenya les obres d’art que s’exposen a les parets i, poc després, coneix l’esmentat Smith. És un paio presumptuós i prepotent que se l’emporta a la terrassa per encarregar-li una feina, moment escenificat amb una paret d’herba i una font que sorgeix al girar les esmentades lleixes metàl·liques. Allà, X coneixerà també la dona del magnat i el seu capritxós fill.

La foscor de la nit i els udols dels animals el porten a rememorar una excursió a la muntanya amb un amic. Dues llanternes són l’única il·luminació d’aquest passatge. El sopar amb la família és un dels millors moments, on l’actor mostra com devoren el menjar (gambes, cuixes, etcètera) diferenciant perfectament el caràcter de cadascun d’ells. De tornada a l’interrogatori, el policia l’intimida i li crida que li expliqui d’una vegada que és el que va passar... una cosa que, lògicament, no revelarem però sí que és important apuntar que l’origen del succés va ser una errata en un anunci.

Humor, però també reflexió

Aquesta equivocació provocarà que el protagonista s’obsessioni amb ella. Una trucada el portarà a allotjar-se en un hotel per a una nova feina. Allà, l’actor es convertirà igualment en la recepcionista, el noi de les maletes o la cambrera de pis. Unes misterioses miniatures i el món dels còmics hi jugaran també un paper important. El desenllaç és bastant sorprenent i, després de les rialles, ve la reflexió sobre què és legal o il·legal i qui ho decideix.

En poc menys d’una hora, Albert Requena, ens ha presentat una llarga llista de personatges i es nota que disfruta com una criatura jugant amb ells, escenificant els dos rivals d’una baralla, canviant contínuament de veu i d’actitud, fins i tot canta imitant a Raphael o Si tú eres mi hombre y yo tu mujer, de Jennifer Rush. Però és que, a més, ens ha donat arguments per pensar una mica entre somriures i sorpreses. L’assassí pot ser imprevist, però que enganxi amb el públic és molt previsible.

Et pot interesar

‘L’assasí imprevist’

¿On?  Sala Fènix (Riereta, 31).

¿Quan?  fins diumenge, a les 20 hores.

Preu:  de 8 a 16 euros.

Més informació:  Sala Fènix.